El regidor Raimond Blasi recull el premi "Ciutats Mercat". Foto: Pau Fabregat / IMMB.

Barcelona rep el premi ‘Ciutats Mercat’ pel seu model de mercats

Plenari del Congrés internacional de mercats celebrat a Barcelona. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

La ciutat de Barcelona ha vist reconegut internacionalment el seu model de gestió i promoció dels mercats públics amb la concessió del premi Ciutats Mercat per part de l’associació nord-americana Project for Public Spaces (PPS). L’escenari de lliurament del guardó, el primer que es concedeix, va ser la recent conferència internacional que sobre mercats públics va acollir Barcelona, en la qual van participar 425 assistents de 119 ciutats d’una quarantena de països d’arreu del món.

El premi reconeix Barcelona com una ciutat model en la utilització dels mercats com a eina de desenvolupament urbà sostenible, on els ciutadans viuen a poca distància d’un mercat, i també perquè és una ciutat que defensa els mercats públics com a eines fonamentals en la capacitat de recuperació de cada barri. Una ciutat que, en paraules de l’alcalde, Xavier Trias, “està dissenyada a escala humana i en la qual els mercats, davant dels desafiaments futurs, són motors d’activitat econòmica i ajuden a millorar el benestar i qualitat de vida dels ciutadans”. Pel regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi, les claus del model de mercats barceloní són l’adaptació dels mercats a les necessitats i realitats amb la renovació dels espais comercials i la millora dels serveis que ofereixen, a més de l’adequació de l’oferta comercial, l’entrada de nous operadors i l’ampliació d’horaris.

Inversió de ciutat

Era la primera vegada que Barcelona acollia una de les sessions que anualment s’organitzen al voltant dels mercats públics, ja que les anteriors s’han celebrat exclusivament als EUA. La cita barcelonina va ser una oportunitat per a l’intercanvi d’experiències, però sobretot per exemplificar com una inversió per part de les ciutats en la seva xarxa de mercats públics produeix un benefici que va més enllà del terreny comercial, ja que s’estén a tota la ciutat. I al mateix temps, es va posar de relleu que entre les tendències d’alimentació es detecta cada cop més un canvi d’hàbits entre els consumidors, que expressen la seva preocupació per una alimentació saludable, un fenomen en què els mercats, en virtut de la seva oferta de producte fresc i de qualitat, poden ostentar un gran protagonisme.

Papua-Nova Guinea, Mont-real, Kàtmandu, Medellín, Nova York, Nova Orleans,  Xauen o Melbourne van ser algunes de les ciutats que van exposar les característiques dels seus respectius models de gestió i de promoció dels mercats públics. Els representants americans mostraven les seves preocupacions per l’abast de les inversions públiques: “Per què una ciutat ha d’invertir en un mercat públic?”, preguntava la representant de Minneapolis. “Invertir-hi és una qüestió d’estratègia i de model. No només s’inverteix en un mercat sinó que s’inverteix en la ciutat”, responia el gerent de l’Institut de Mercats, Jordi Torrades, amb el suport d’altres representants, fins i tot d’alguns nord-americans.

Però també es van posar sobre la taula els incipients símptomes de canvis d’hàbits entre consumidors, sense distinció entre països: els canvis demogràfics fan que a les llars amb menys membres no es produeixi tan sovint la trobada familiar a l’hora dels àpats, que hi hagi un consum cada cop més elevat de productes ja elaborats, o que els productes de proximitat guanyin terreny als ecològics. Els horaris són també claus per a molts consumidors, de manera que els mercats hi han de donar resposta si no volen perdre pes davant de la competència.

Sessió de treball del Congrés Internacional de Mercats. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

Barcelona dóna veu als mercats d’arreu del món

La participació de Barcelona en els fòrums i associacions internacionals de mercats, junt amb el reconeixement de la vàlua del model propi de mercats, ha fet que la capital catalana hagi tornat a projectar-se arreu del món amb una iniciativa pròpia. La trobada organitzada recentment va servir per donar veu a moltes ciutats d’arreu del món.

De la conferència de Barcelona va sorgir una declaració de ciutats en defensa dels mercats públics. Es tracta d’un compromís perquè els mercats públics serveixin de nodes d’una xarxa que posa en contacte productors amb consumidors, que afavoreixin els lligams entre les regions urbanes i periurbanes, amb l’estimulació del desenvolupament local i regional, de manera que siguin motors per a la iniciativa empresarial i l’ocupació, i finalment, espais de trobada i de relació per a les comunitats.

Prèviament, la ciutat va acollir la reunió final del projecte de la Unió Europea Urbact Markets, a través del qual es promouen els mercats com a motors de desenvolupament econòmic. Dublín, Pécs, Suceava, Torí, Tolosa, Wroclaw, Westminster, la regió grega d’Àtica i la capital catalana van exposar les seves bones pràctiques per aconseguir que els mercats siguin uns espais d’alimentació competitius amb l’entorn comercial i sobretot que funcionin com a focus d’irradiació econòmica i de cohesió social a les ciutats.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *