Carxofes-640x409

Bo, de prop, i al mercat

Carxofes-640x409

No és una pregunta retòrica. Forma part del debat actual. Incrementar la presència, i la venda en definitiva, del producte anomenat de proximitat és l’objectiu tant dels productors agraris com dels comerciants dels mercats. Dels primers, perquè els representa una solució de distribució i de negoci, i dels segons perquè poden oferir als seus clients un producte conegut i molt apreciat, al mateix temps que els permet especialitzar-se encara més, una idea que molts comerciants creuen rellevant per a un futur pròxim.

L’Associació Catalana de Productors Agraris i Comerciants de la Terra (ACPACT), una entitat nascuda sota l’empara de la Unió de Pagesos, l’Associació de Mercats Municipals de Catalunya, la Confederació del Comerç i la secretaria de Comerç de la Generalitat, es proposen el foment dels productes agroalimentaris catalans tant a través dels mercats com de les botigues tradicionals. Amb aquesta intenció, l’Associació ACPACT va posar en marxa el 2007 una iniciativa: la marca “Catalunyam!”, amb la qual pretenen promoure el consum dels productes agraris produïts a Catalunya a través de fires, dels mercats, amb suport de la publicitat i de campanyes de promoció en els punts de venda. Així, l’associació ha anat establint contactes amb alguns comerciants dels mercats, però el coneixement i el contacte massiu encara són lluny.

Paradoxes: la llei obliga a mostrar la procedència

Josep Maria Coll, membre de la comissió nacional de la Unió de Pagesos, considera que encara cal fer un gran treball de sensibilització als mercats perquè tothom aposti per la identificació i la promoció del producte de proximitat. No deixa de ser una paradoxa, ja que la llei obliga a mostrar la procedència de tots els productes. Cal  subratllar que alguns comerciants i també autoserveis llueixen, bé a l’entrada dels establiments, bé a la parada, plafons o rètols informatius sobre la procedència dels seus productes (i promoció del producte de proximitat), com per exemple “Aquí hi trobareu tomàquets del Maresme”.

L’objectiu de Catalunyam!, sosté Coll, ha estat crear una marca a disposició de productors i paradistes, principalment per a les fruites i verdures (destaca que la producció catalana registra un volum molt important en vi, oli i porc, una part del qual va a parar a l’exportació). Al sector de fruita i verdura, a excepció de pomes, peres, nectarines i préssec, encara li resulta difícil acostar-se al mercat. “Produccions petites impedeixen arribar als  mercats”, afirma Coll, tot i que a Mercabarna, dos establiments  ─les cooperatives Agrària Santboiana SCCL i Pañella Fruits SL─ s’han constituït en plataformes de venda per als petits productors que vulguin aprofitar aquesta iniciativa sorgida de l’Associació Catalana de Productors Agraris. Per Josep Maria Coll i Roger Clavaguera, membre de l’equip tècnic sindical de la Unió de Pagesos, encara hi ha un gran desconeixement mutu entre paradistes i petits productors.

Demanda de suport de l’administració

No obstant, per Tino Mora, president de l’Associació de Mercats Municipals de Catalunya, no és el desconeixement, sinó que són altres els problemes de la falta d’entesa. A parer de Mora, la solució passa per la promoció dels productes, en forma de fires, d’esdeveniments i amb l’ajut de les administracions. Per Unió de Pagesos, aquesta és una via, però cal cercar-ne d’altres. Som en un atzucac?

I el paper de les cooperatives? “Algunes funcionen molt bé ─respon Coll─. Altres, moltes, no van bé ─afegeix─ perquè el pagès se’n desentén, s’ha contractat un gerent al capdavant que busca grans beneficis i vendre grans produccions, quan això no és possible per a un petit productor. Els costos de l’estructura empresarial de la cooperativa són difícils de sostenir i aleshores es veuen obligades a plegar”. Segons aquesta radiografia, la cooperativa tindria més validesa si es limités a un volum de producció determinat.. Hi entren en joc el preu i el volum, l’intermediari i els costos de transport…  Mentrestant, d’altres se’n surten venent la producció en el lloc més pròxim i alguns punts de venda en què altres establiments (intermediaris) fan comandes puntuals i de poc volum.

El producte de qualitat: el futur dels mercats

Recentment, en el simposi organitzat per Mercats de Barcelona sobre els mercats de la Mediterrània, Jordi Mas, de Mas Gourmets, defensava que el futur dels mercats passa per vendre producte de qualitat i de més preu, i sobretot, oferir un alt valor afegit al producte, des de l’elaboració fins a l’empaquetat.

Tino Mora ja hi està d’acord, però reclama que els mercats ofereixin “també” altres productes. Quins? “De totes les qualitats i preus. És bo que el públic tingui opcions per escollir, i no només en funció del preu i de la categoria del producte ─de primera, extra, entre d’altres─, sinó que cada comerciant hi ha de posar ─aquí coincideix amb Mas─ un valor afegit, com ara dedicar-se a preparar el producte per afavorir l’atracció del comprador, per exemple ja cuinat, oferir-li tot allò que estigui relacionat amb la preparació d’un plat….”.

Per Mora, perquè el producte del Baix Llobregat o del Maresme arribi més als mercats “cal fer més promoció”. “Ens coneixem tots. Com diu Unió de Pagesos, caldria que repenséssim el paper de les cooperatives, però sobretot el que cal és el suport de l’administració en la promoció, amb fires, amb activitats de temporada…”

Cal donar a conèixer el producte i fer-ne cultura

Àngels Fisas té una parada al Mercat de la Concepció de Barcelona, i entre les fruites i verdures que té a la venda hi ha les que ella i la seva família conreen als camps de la seva propietat a Molins de Rei, al parc agrari del Baix Llobregat. La seva aposta i la de la seva família passa per l’agricultura ecològica i el conreu de productes de temporada. La seva filosofia és preservar les varietats autòctones i recuperar varietats antigues en tant que són part d’un patrimoni. Així, la seva manera d’entendre el treball al camp va lligada “amb unes pràctiques de consum responsable i de proximitat”, com assenyala el seu fill Lluís al bloc canfisas.wordpress.com .  Formen part de l’Agrupació Defensa Vegetal (ADV) Fruiters del Baix Llobregat , que els ha permès disposar de suport tècnic i mantenir  contactes amb altres pagesos. Lluís Fisas reclama més atenció a la pagesia local i als costos de les produccions, alhora que reclama que es posi fre “a l’especulació amb terrenys agrícoles” i que es potenciïn els productes locals.

Per l’Àngels, l’aproximació entre productors i comerciants dels mercats s’ha de fer des de diverses accions: d’una banda, i coincidint amb les veus anteriors, amb la realització de campanyes de promoció dels productes de proximitat i de temporada als mercats. “Primer hem de fer cultura, donar a conèixer el valor dels productes conreats a prop de casa, que són d’una gran qualitat, i no tothom els percep així. Encara hi ha qui creu que allò conreat a l’horta de casa té molt poc valor i nosaltres creiem que és just al contrari, com ho demostra el fet que la gent jove, restauradors i part dels consumidors demanen productes frescos i ecològics”.

En segon lloc, proposa que l’administració convoqui una taula amb els productors i els comerciants, i que les tres parts dialoguin: “Hauríem de seure i de negociar”. L’Àngels afirma que tot i els esforços de la Unió de Pagesos, amb l’acord amb dues cooperatives a Mercabarna per acostar el producte de molts petits productors, la seva producció la ven a clients fidels i la resta a cooperatives que li reporten un preu millor que la venda a través de Mercabarna. Al seu parer, els preus que els intermediaris fixen al producte local no tenen relació amb els costos, amb la qual cosa s’organitzen per fer-ne una distribució al marge.

I la venda per Internet? Aquí, múrria, diu: “Podeu creure que tinc comandes per WhatsApp, que és gratis!” El seu aparador és al Facebook que manté. Amb tot, és de l’opinió que malgrat que la tecnologia elimina els intermediaris, encara no  és d’ús comú per part de compradors, paradistes i productors.

Els horaris dels clients no encaixen amb els dels mercats

D’altra banda, de la mateixa manera que Tino Mora, l’Àngels creu que la raó de ser d’un mercat és oferir tant el producte de preu més alt com el més econòmic, de totes les categories i qualitats existents “perquè el consumidor pugui triar”. Però sobretot, i aquí posa el dit a la nafra: “No ho estem fent bé pel que fa als horaris. Això ha de canviar perquè ens vinguin més clients, i sobretot joves”.

Una cosa queda clara, i és que cal seguir pensant a  acostar més el petit productor i el paradista dels mercats. El parer de l’Institut de Mercats de Barcelona és que cal tenir molt més en compte la xarxa de 39 mercats que ofereix Barcelona, una oferta que poques ciutats d’arreu del món poden exhibir amb un merescut orgull per la competitivitat que ofereixen. I no obstant això, segons Genís Arnàs, cap del servei de Mercats, encara es pot treure més profit de l’estructura de mercats de Barcelona. “Cal treballar més, pensar en fórmules que acostin molt més els mercats a qui produeix a prop.  Les promocions només són una via. N’hi ha d’haver moltes més, i és aquí on des de l’administració podem fer la interlocució entre les organitzacions sectorials dels comerciants i les dels productors. Tenim un producte molt bo, amb sortida als nostres mercats, no només a l’exportació, i això ho hem d’aprofitar”. El com continua sobre la taula, amb aportacions de tothom, en un debat que segueix ben viu.

Productes que es venen a les dues cooperatives:

–       Clementines i taronges de les Terres de l’Ebre.

–       Fruita dolça de temporada de la plana de Lleida, l’Empordà, la Ribera d’Ebre i l’Alt Penedès.

–       Productes d’horta de temporada procedents de les Terres de l’Ebre, comarques de Lleida, el Maresme i el Prat de Llobregat: alls tendres, api, bledes, diferents varietats d’enciam, escarola, pastanagues, espinacs, raves,        carxofes, patates, olis, coliflors, cebes i carbasses, entre d’altres productes.

–       Fruita seca, avellanes i ametlles del Camp de Tarragona i de Lleida,  i nous de les Terres de l’Ebre.

–       Oli d’oliva verge extra de la Ribera d’Ebre, sota l’empara de la denominació d’origen Siurana i certificat de la producció integrada.

–       Mel de la plana de Lleida

–       Conill de l’ull negre de Banyoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *