Mercat-de-la-Llibertat-640x409

Dos de cada tres barcelonins omplen el cistell al mercat

El 27,7% que no hi compren es mostren disconformes amb l’horari restringit, van a altres establiments o els queda lluny de casa.

 Mercat-de-la-Llibertat-640x409

Les últimes dades d’un estudi (enquesta Òmnibus Municipal) sobre els usuaris que compren als mercats barcelonins, i també els que no ho fan, aporten dades rellevants, com ara que el 66,5% dels barcelonins compren al mercat municipal amb alguna freqüència. Per sexes, gairebé el 60% dels homes i el 72% de les dones hi van a comprar. Per edats, hi compren el 64,8% dels usuaris d’entre 35 i 45 anys, i el 71% d’entre 45 i 55.

Per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona aquestes dades són molt positives. Els clients són el 66,5% dels barcelonins, una xifra molt llaminera i atractiva com a públic objectiu d’aquests tradicionals i genuïns centres comercials a la ciutat. Però no tot són flors i violes. Cal parar atenció també en els consumidors que no hi compren i saber per què no ho fan. I entre les respostes, hi ha el factor temps. Els moments de compra no coincideixen amb els horaris dels mercats.

El 27,7% diuen que no van a comprar mai

El 27,7% dels entrevistats diuen que no van a comprar mai o gairebé mai al mercat. D’aquest percentatge, el 30,9% argumenten que els queda massa lluny de casa, un 24,01% compren en altres establiments, i un 19,4% diuen que no tenen temps i manifesten la seva disconformitat en relació a l’horari restringit. Cal destacar que el servei de repartiment a domicili, enguany instaurat ja en 14 dels 39 mercats d’alimentació de Barcelona, així com la iniciativa d’obrir més d’una tarda a la setmana (24 mercats ja ho fan), són arguments que poden ajudar a reduir aquest darrer percentatge.

L’horari comercial és un debat encara ben viu i afecta per descomptat els mercats municipals. Els que s’han remodelat han obert de nou ja amb un horari ampliat i hi treballen a les tardes, cosa que ha fet que els comerciants dediquin més recursos a la venda i hagin iniciat un procés llarg en el temps d’adaptació a les demandes dels compradors.

L’exemple del Mercat de la Llibertat

El Mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia, n’és un exemple. Després de reobrir les  portes, remodelat de dalt a baix, ha implantat nous espais com l’autoservei, disposa de servei de repartiment a domicili i obre a les tardes. Aquest mercat ha passat de tenir 936.000 clients anuals a 1.820.000 anuals després de la reforma. Això li ha fet guanyar el màxim guardó que atorga la Unió Mundial dels Mercats per l’abast de la seva remodelació.

Pel que fa a la valoració que es fa dels mercats, els resultats indiquen que una àmplia majoria­─8 de cada 10─ d’enquestats estan molt o bastant satisfets (34,1% i 47,1% respectivament) i només un 3,1% manifesten estar-ne poc o gens.

Entre els motius per declarar-se molt o bastant satisfets, els barcelonins consultats destaquenen les seves respostes, en primer lloc, l’atenció i el tracte (43,4%), la varietat dels productes que s’hi ofereixen (31,4%), i la qualitat (29,6%). Cal subratllar també que l’opinió de molts dels enquestats en relació a la valoració de l’extensa oferta de productes s’ha duplicat respecte als resultats de l’enquesta del 2011.

La compra d’un cop a la setmana és majoritària

Entre els usuaris, quasi un de cada dos, un 45,5%, hi va com a mínim un cop a la setmana (concretament el 27,6% ho fa una sola vegada, el 14,1% més d’una vegada, i el 3,8% cada dia).

Aquestes dades es desprenen dels resultats de l’enquesta Òmnibus Municipal de l’Institut Municipal de Mercats que es va elaborar el març passat. L’estudi es va fer a partir d’una mostra de 1.000 entrevistes telefòniques entre un univers de població de més de 16 anys. Per a la confecció de l’estudi s’han tingut en compte les llars dels deu districtes municipals de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *