_DSC0179

El nou Sant Antoni lluirà el seus tresors

Les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni han posat al descobert restes arqueològiques de gran valor que conviuran amb l’activitat comercial del mercat. · Jordi Casañas / i MMB
Les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni han posat al descobert restes arqueològiques de gran valor que conviuran amb l’activitat comercial del mercat. Foto: Jordi Casañas/IMMB 

Les restes arqueològiques trobades en les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni es mantindran i compartiran espai amb l’entramat comercial. El futur mercat reservarà una zona museística que acollirà les troballes del subsòl. Després de set anys d’excavacions arqueològi ques s’ha constatat la presència del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu —fossat, contraescarpa i camí obert, la Via Augusta, les estructures funeràries— paral·leles a aquesta via romana i la centuriació de Bàrcino.

El projecte arquitectònic s’ha anat adaptant a les troballes que s’han fet, de manera que dels 6.000 metres quadrats de superfície comercial inicial finalment el nou mercat disposarà de 4.500 metres quadrats, i també han estat afectades 10 de les 400 places d’aparcament previstes. L’objectiu principal ha estat conservar més trams de les estructures arqueològiques que s’anaven documentant. S’ha treballat amb un equilibri entre passat, present i futur. Tot s’ha fet pensant en un mercat de futur, però amb un gran respecte i consideració pel seu passat, en el moment present.

Així, la pèrdua de part de l’espai comercial que ha comportat la conservació de les restes es compensa perquè s’aconsegueix un centre modern, però amb un gran respecte per l’indret i amb totes les estructures que l’han precedit. L’adaptació, però, no afecta la planta comercial del mercat, que comptarà amb 250 parades.

De la Via Augusta al baluard de Sant Antoni

El món romà a Sant Antoni ocupa una superfície de 500 metres quadrats. Als peus del Mercat de Sant Antoni s’ha trobat una part de la Via Augusta (segle I aC), el camí que unia Bàrcino amb altres ciutats de la costa.

El camí ha estat trobat amb el seu paviment original, i fins i tot s’hi poden veure les marques de les rodades dels carros. Això és possible perquè al segle II dC una rierada va cobrir de terra el camí i la necròpolis que hi havia a banda i banda. Quan es va decidir reconstruir la via es va fer uns metres més al sud.

A més, a banda i banda de la calçada romana també s’hi han trobat estructures funeràries, ja que en l’època romana els enterraments es feien als costats dels camins, fora de la ciutat. Cal destacar, a més, que a tocar del tram de la Via Augusta s’hi va trobar una petita escultura amb el cap d’un adolescent. Un altre dels elements arqueològics que han aparegut són les restes de la centuriatio, la parcel·lació del terreny de l’època. Les àrees agrícoles es dividien en una quadrícula que seguia la retícula urbana.

Igualment, les excavacions arqueològiques dels darrers mesos han deixat al descobert el baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu. Les restes que s’han trobat del baluard es conservaran íntegres, mentre que en el cas de la contraescarpa, i per raons de servituds del mercat, s’hauran d’enderrocar 18 dels 117 metres que s’han trobat. El portal de Sant Antoni es va convertir en l’accés més important de la fortificació. A mitjan segle XIX, el baluard es va desmuntar parcialment per obrir noves vies a la ciutat. Del baluard se’n mantindran els 83 metres, en dos trams.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *