Llibertat-Tarda

El servei de tarda planteja una reorganització

Amb Galvany, que ha començat a obrir els divendres a la tarda, tot els mercats obren almenys una tarda a la setmana. Els comerciants es plantegen com reorganitzar-se per atendre la venda i proposen que la normativa tingui en compte la situació de cada mercat.

Llibertat-Tarda

Des del passat dia 30 de novembre, el Mercat de Galvany obre també els divendres a la tarda. Amb la seva decisió, tots els mercats de Barcelona obren almenys una tarda a la setmana. Per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), aquesta oferta horària permet donar resposta a una demanda d’una part important de clients que opta per fer les seves compres a última hora del dia.

L’Institut de Mercats demana als comerciants dels mercats que es remodelen ─on també es fa una reorganització de la seva oferta comercial─ que obrin a la tarda per obtenir una rendibilitat més gran i  que guanyin en competitivitat. I s’ha acceptat la proposta. En major o menor mesura, els mercats barcelonins que han estrenat instal·lacions després de reformar-les de dalt a baix obren a la tarda. Des del dilluns o el dimarts fins al divendres, amb variacions.

Mercats amb més clients i referents en la venda d’alimentació

Alguns exemples de com els diferents mercats fan front a l’ampliació d’hores de venda a la tarda: el Ninot, la Llibertat o la Boqueria obren tot el dia de dilluns a divendres. La Concepció, també, però de dimarts a divendres. Hostafrancs obre també cada dia tot i que tanca als migdies, igual que Sant Antoni. El Clot ho fa d’una manera similar, però de dimarts a divendres. Altres mercats com la Barceloneta, Sant Martí o Provençals obren els divendres a la tarda. Santa Caterina obre a les tardes dijous i divendres. Una dada a tenir en compte: abans de la remodelació, i sense obrir a les tardes, la Llibertat rebia setmanalment una mitjana de 15.000 visitants. Un cop rehabilitat el mercat i amb les parades obertes cada tarda, rep una mitjana de prop de 37.000 visitants.

Les contrapartides, a parer de l’Institut de Mercats són: més clients, més beneficis i un lloc de venda que es posiciona com a referent entre els consumidors en la compra de productes alimentaris frescos i de qualitat.

L’any 2007, tots els mercats barcelonins van obrir un total de 2.034 hores setmanals. Actualment, obren 2.094 hores. Això vol dir 60 hores més de servei, o el que és el mateix: 1,5 hores més de mitjana per cada mercat. Els mercats que superen aquesta mitjana són els remodelats i els que estan en procés de fer-ho. Des d’aquesta perspectiva, els mercats ofereixen un servei de 53,7 hores de mitjana a la setmana, una xifra lluny de les 72 hores màximes que estableix la regulació que fa la Generalitat.

Costos i beneficis

Segons els comerciants, ampliar els horaris per vendre a les tardes ─algunes o totes, segons el cas─ implica nous costos i també un benefici econòmic. La qüestió, però, va més enllà i plana sobre la necessitat de reorganitzar-se i valorar la normativa actual, que ja incorpora la venda a la tarda durant la setmana.La valoració que fan els mercats que obren és positiva. Argumenten que han tingut més beneficis econòmics, tot i que també proposen flexibilitat a l’hora d’aplicar la norma, de manera que es tingui en compte la situació particular de cada mercat.

Genís Arnàs, cap del Servei de Mercats de l’IMMB, considera que l’ampliació d’horaris implica una nova organització de la venda per adaptar-se a les noves demandes dels consumidors: “Els comerciants tenen capacitat per organitzar-se i fer un pas endavant en la millora de l’explotació del negoci i de l’aportació d’un servei al ciutadà”, i subratlla que l’interès de l’Institut de Mercats és que els negocis dels operadors siguin més rendibles.

Maria Soler, presidenta de la Junta de Comerciants del Mercat de la Llibertat, assegura que obrir a les tardes, tot i els costos, compensa perquè els negocis són més rendibles. Subratlla, no obstant, que és més important organitzar-se en l’àmbit comercial, una opinió que comparteix amb Ramon Garriga, president de la Junta de Comerciants del Mercat del Clot. Tots dos destaquen com els horaris dels clients han anat canviant i que hi ha hores de molt baixa venda i d’altres amb una elevada afluència de clients. A més,  en funció del producte que es ven, els clients van a comprar-lo al mercat a unes hores determinades, amb la qual cosa es plantegen quina pot ser la millor organització en els negocis per atendre els clients.

Joan Estapé, president de la Fegram (Federació de Gremis Detallistes de Producte Alimentari i Associacions de Concessionaris de Mercats de Catalunya) és de l’opinió que els mercats han d’estar oberts a la tarda per donar servei i adaptar-se a les demandes dels consumidors. Per Estapé, a pesar que reconeix que el “tothom obert” és impossible a causa de les diferents capacitats econòmiques dels concessionaris, creu  que l’administració ha d’assegurar que hi hagi bones instal·lacions, seguretat i fer complir la normativa de forma estricta.

Sosté que el consum ha anat variant, com també ho han fet els hàbits de menjar dels consumidors. En aquest punt es mostra optimista sobre la possibilitat que els mercats puguin assumir un nou repte i objectiu comercial, el del menjar preparat per part de les mateixes parades. Insisteix en la idea que els mercats remodelats disposen de prou espai perquè el públic pugui tastar i menjar el que es prepari al mercat. Una qüestió que aviva el debat des d’un altre punt de vista.

Segons el president de la Fegram, les diferències al voltant dels horaris de venda entre els mercats són responsabilitat dels comerciants: “Nosaltres en som els culpables. No ens vam posar d’acord. Però un dels serveis que ha de donar un mercat és l’horari”, assenyala, tot reivindicant a l’administració que assumeixi el rol de garant del servei a les tardes, que el promogui entre les associacions de comerciants i estableixi el compliment de les seves pròpies decisions. D’altra banda, proposa que s’incentivi fiscalment el comerciant que obri a la tarda el primer any.

La franja de més vendes: de les 7 a les 9 del vespre

Maria Soler, presidenta de la Junta de comerciants del mercat de la Llibertat, coneix l’estudi que va presentar l’empresa Mercadona a les darreres jornades organitzades per Mercats de Barcelona, en les quals la cadena va posar de manifest que els nivells de venda (a autoserveis) als matins i a les tardes són similars, amb l’excepció rellevant que la franja horària que va de les 7 a les 9 del vespre és quan es fan més vendes. En el cas dels mercats, Maria coincideix amb les dades si bé apunta que es reparteixen al llarg de més hores.

Com reorganitzar-se a partir de l’experiència de la venda? Des del mercat del Clot, Ramon Garriga assenyala que el preocupa primer l’aspecte i l’oferta del mercat amb parades tancades al matí, perquè podria ser perjudicial. En segon lloc, es pregunta si en hores de poques vendes, entre dos o més comerciants que venen el mateix producte n’hi hauria un que tancaria o si decidiria no fer-ho tot pensant que la seva competència li arrabassaria clients. Garriga demana temps. 

Obrir o no obrir, o com organitzar-se

Obrir o no obrir a les tardes vol dir que en molts casos en un 75% segons Garriga el comerciant està al capdavant del negoci la major part del dia. Així, la resposta va més enllà del que planteja la qüestió que introdueix aquestes línies. Anar a Mercabarna de matinada a comprar producte, obrir a les 8 del matí i treballar fins a les 8 del vespre no sembla la solució.

Els comerciants consultats coincideixen que obrir més hores no és “cap disbarat” (en referència a obrir també per la tarda).  Ramon Garriga, no obstant, assenyala: “Has de saber, però, amb qui competeixes, i molts comerciants no poden fer front a les mateixes estructures empresarials que els autoserveis”. Assegura que es poden obtenir molts més beneficis obrint a les tardes i ser un lloc de referència per als clients, encara que caldria analitzar-ho mercat per mercat. “És clar que no es pot obligar ningú, i per això penso que la normativa cal que sigui flexible”, diu.

La flexibilitat, malgrat tot, la reclama també entre comerciants, de manera que arribin a una solució pactada que asseguri una oferta comercial a totes hores. “En aquests moments, com en molts altres àmbits, tots estem fent proves. I és millor que hi pensem i en parlem sense la pressió d’un plantejament concret, per començar”. També proposa a l’administració que exerceixi una tutoria legal davant la situació actual, “no punitiva, sinó presencial”.

 

Nous temps demanen noves decisions

 

Maria Masclans és la cinquena generació d’una família de bacallaners. Té dues parades a Sant Antoni. Els seus germans també s’hi dediquen i tenen parada a Galvany, a Sarrià i a les Corts. A Sant Antoni hi treballen familiars i personal contractat. També coincideix que és de 6 a 8 de la tarda el moment en què es fan moltes de les vendes, encara que matisa que el volum no és tan gran com el que fa autoservei a les mateixes hores. Al seu parer, “davant la liberalització d’horaris que es debat a tot l’Estat, s’ha de dir que no, però els comerciants dels mercats ens hem de reorganitzar per adaptar-nos a una demanda diferent. Cal que siguem més flexibles en les estructures horàries i de venda que hem anat mantenint i modernitzar-nos”.

Per Maria Masclans, els anys de bonança econòmica havien acostumat els comerciants a treballar d’una determinada manera “i ara assenyala costa el sacrifici de fer més, que vol dir que toca parlar i decidir, sense imposicions, quin tipus d’oferta donem a les tardes”. Està convençuda que s’adopti la solució que s’adopti no servirà per a tots els mercats, per la qual cosa reclama que això es tingui en compte en la normativa. “Hauríem de ser més proclius a l’associacionisme”, afegeix. Sense abandonar l’optimisme, conclou que més cohesió entre comerciants beneficiaria el procés de presa de decisions. Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç, també assenyala que les accions individuals dels comerciants constitueixen la seva fragilitat. (Llegiu l’article d’Alejandro Goñi per a l’infomercats).

Constantino Mora, president de l’Associació de Mercats Municipals de Catalunya, introdueix matisos importants, ja que opina que l’administració podria oferir incentius fiscals per promoure l’obertura a les tardes davant de l’augment dels costos. Sobre la normativa actual, manifesta: “L’administració pot fer-ho molt millor. Però peca. Perquè no aplica la normativa. Per tant, o se suprimeix o s’adapta”. Constantino Mora, no obstant, coincideix amb Maria Soler, Ramon Garriga i Maria Masclans que és millor que la normativa actual sigui flexible i que l’obertura a  les tardes es faci en funció dels mercats i dels comerços: “Els mercats han d’estar oberts i oferir servei. Dit això, que tothom decideixi”. Mora afegeix una altra reflexió, consistent en la idea que Mercats de Barcelona hauria d’abordar també el debat que els comerços puguin oferir degustació de producte per complementar l’oferta actual.

Diàleg davant de tot

Segons el cap de servei de l’IMMB, Genís Arnàs, la normativa ja té en compte en el seu articulat que l’obertura a les tardes s’ha de produir de manera que pugui ser assumida sense que això representi un greuge econòmic per als comerciants. Arnàs apel·la també al debat entre els comerciants sobre la millora de la normativa actual. “Disposem d’una norma que no és punitiva. Al contrari. Mercats de Barcelona fa temps que promou entre els comerciants la idea sobre com de competitiu pot ser un mercat si s’adapta a les noves demandes dels ciutadans. Ho fem des d’una actitud de procurar rendibilitat al comerç dels mercats, perquè seguim creient que parlem d’oportunitats, no d’exigències. Però també penso que no podem fer passos enrere i quedar-nos plantats”. El debat continua ben obert.

 

Els mercats mantenen un notable

Els mercats barcelonins mantenen des de fa tres anys el notable que atorguen els ciutadans quan valoren els serveis municipals. Junt amb les biblioteques, la recollida d’escombraries i el metro, els mercats se situen dalt del rànquing dels serveis més valorats pels ciutadans. A més, entre els usuaris dels mercats ─que són el 68,8% dels barcelonins─ la nota que els atorguen és un pèl més alta: un 7,2, la mateixa que l’any anterior. La qualitat del producte i el tracte continuen sent els valors més destacats pels ciutadans en referència als mercats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *