Aliments-en-conserva

Els bons hàbits tornen a les cuines catalanes

Qui no recorda la melmelada de l’àvia o quan el pare rallava pa sec? Les dades sobre el malbaratament alimentari són molt preocupants. És hora de tornar a reaprofitar, rescatar els vells hàbits a la cuina i crear innovant receptes sense llençar cap engruna de menjar

Aliments-en-conserva

Al llarg de les últimes dècades, la cultura de la sobreproducció alimentària ha forçat un canvi gradual en els usos de les cuines d’arreu del món i l’excés ha contribuït a crear nous hàbits, sovint poc respectuosos amb l’entorn, tant social com mediambiental. Actualment, en temps de crisi econòmica però també social o moral, els vells costums tornen a la cuina i l’aprofitament i l’elaboració de conserves casolanes, per destacar-ne un exemple,  torna a estar a l’ordre del dia.

Arriba la cuina d’aprofitament als mercats

El menjar que queda al fons de la nevera, els tapers que guardem de fa més d’un parell de dies, els ossos, la fruita ben madura o, fins i tot, les fulles de les pastanagues o la pell de patata poden tenir una segona oportunitat a la cuina si els fem servir per reinventar i crear receptes tot aguditzant l’enginy. Diu la dita que  “de les sobres se’n fan obres”, i és d’aquí d’on neix la voluntat de reaprofitar creant mentre es gaudeix a la cuina.

En aquest context, l’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va engegar la campanya “A la cuina, redueix residus” emmarcada dins del Pla de Prevenció de Residus de Barcelona amb l’objectiu de reduir un 10% la generació de residus a la ciutat. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona també s’hi ha volgut sumar i, conjuntament amb l’Agència Catalana de Residus i Spora, que fa un any que realitza tallers d’aprofitament a Barcelona, han organitzat tot un seguit de tallers de cuina d’aprofitament en diversos formats amb l’acompanyament d’una ecocuinera que “aconsegueix unir la part tradicional de la cuina amb la creativitat”. També es faran diverses accions teatralitzades en diferents mercats municipals de cara a primers del 2013, amb l’ànim d’introduir nous hàbits i actituds de prevenció del malbaratament alimentari entre la ciutadania i també entre els mateixos paradistes.

Aquests tallers oberts i gratuïts van adreçats a un públic familiar i de mitjana edat “perquè la gent gran està molt acostumada a aprofitar tot el menjar”, comenta la Laia Valenzuela, ambientòloga i membre de Spora. I continua: “Els participants vénen per aprendre a cuinar receptes senzilles però originals, i de passada aprofitem això per enganxar la gent i sensibilitzar-la davant aquesta realitat. És una manera d’enfocar el tema del malbaratament però des d’un altre vessant, se’ls obre la ment i s’adonen que hi ha parts que també es poden aprofitar. Més que la recepta, l’important és aquesta consciència”. L’Anna Villena afegeix: “Al final dels tallers s’ensenya el cubell de l’orgànica, i què hem llençat? Res”.

 Cada català llença anualment prop de 35 kg de menjar

Les dades parlen per si soles i la seva magnitud és alarmant. Segons un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el malbaratament alimentari mundial suposa que un terç de la producció d’aliments per al consum humà es perd o es malbarata, és a dir, es pot afirmar que el menjar llençat dels països rics podria arribar a alimentar tota l’Àfrica subsahariana. Més dades. L’estudi “Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya”, del 2010, realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que cada català malbarata prop de 35 kg de menjar a l’any, és a dir, 96 grams diaris.

Evitar el malbaratament té molts eixos vertebradors. Suposa un estalvi econòmic per als consumidors i l’administració i una reducció de l’impacte ecològic, però sobretot es tracta d’una qüestió purament ètica i social, i més si tenim en compte que la producció d’aliments al món és 1,5 vegades més gran que la demanda, però no tothom hi pot accedir de la mateixa manera. La solució també és a les mans dels consumidors, ja que des de l’àmbit domèstic, des de cada llar, també es pot reduir i posar fi a una de les xacres més silencioses de la societat actual.

Una bona planificació de la compra és clau

Fer la compra és molt més que aprofitar aquella estona lliure del dia. Una bona compra es basa en dos pilars fonamentals: dissenyar un menú setmanal que proporcioni una dieta equilibrada sense descuidar la butxaca i fer una bona llista calculant les racions que es necessitaran i evitar així comprar a la babalà.

A l’hora d’anar a comprar cal repassar-la i marcar la ruta a realitzar. S’aconsella començar pels productes envasats i aprofitar l’estona per llegir les etiquetes i cercar les procedències, els ingredients i les dates de caducitat. Sovint, la confusió entre la data de caducitat i la data de consum preferent és també el motiu pel qual descartem molt de menjar. La primera apareix en productes molt peribles, és a dir, el consum a partir de la data marcada pot suposar un perill per al consumidor. D’altra banda, la data de consum preferent és una data orientativa,  a partir d’aquesta no es garanteix que el producte mantingui totes les seves propietats organolèptiques, però es pot consumir sense cap risc per a la salut. Segons l’Anna Villena, ambientòloga i membre de Spora, entitat dedicada a oferir serveis ambientals: “A Anglaterra estan molt conscienciats sobre el tema del malbaratament alimentari, fa molts anys que hi treballen, no només en l’àmbit de la sensibilització, sinó també pel que fa a la legislació, ja que, per exemple, ells han eliminat de l’etiquetatge la data del consum preferent per evitar que els consumidors, davant el dubte, llencin el menjar”.

Allargar la vida del menjar amb una bona conservació

Deixar la compra mal posada o un plat ja cuinat a la nevera sense cura pot suposar la pèrdua d’aquells aliments. És per això que un segon punt essencial a tenir en compte pel que fa a la reducció del malbaratament alimentari en l’àmbit domèstic és la correcta conservació i emmagatzematge dels aliments per tal de poder allargar la seva vida i evitar la pèrdua de les seves propietat nutricionals.

D’una banda, hi ha aliments que es poden conservar  bé al rebost, però d’altres han d’anar a la nevera, i cal parar molta atenció a l’hora d’organitzar-los en els diferents prestatges vigilant quin té la temperatura més adequada. Per exemple, a dalt de tot hi van els lactis i els embotits, a la part central hi reposen els aliments cuinats dins de recipients tancats, als calaixos es col·loquen les verdures i les fruites i, finalment, a la part inferior, hi va la carn i el peix. Al congelador, tots els aliments crus o cuinats que no es consumiran de seguida.

D’altra banda, l’elaboració de conserves casolanes és una activitat que tot i que es realitzava des de fa molts anys per tal de fer front a possibles èpoques d’escassetat o per consumir aliments fora de temporada, ara se n’ha perdut la costum. Elaborar conserves pot ser clau tant pel fet de gaudir a la cuina amb l’elaboració de conserves originals i creatives, com per a l’economia domèstica, ja que aprofitar una promoció del mercat pot resultar molt beneficiós per a la butxaca. N’hi ha de tota mena i per a tot tipus d’aliments, però les més habituals són l’escabetx, el chutney ─un preparat d’origen indi per conservar fruites i verdures fet a base de sucre, vinagre i espècies picants─, la melmelada, en sal, en vinagre, en oli…

El Banc dels Aliments

Ara per ara encara som molt lluny de la reducció total del malbaratament alimentari; tot i així, ja són unes quantes les iniciatives que existeixen per donar sortida als excedents alimentaris que es generen en diferents punts de la cadena alimentària. Una d’elles és la Fundació Banc dels Aliments, una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre que treballa per evitar que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts i els fa  arribar a les persones que més ho necessiten de l’entorn més immediat.

La col·laboració amb el Banc dels Aliments és molt oberta, ja que tant hi pot contribuir una empresa amb excedents de productes consumibles com persones a títol individual a través de donacions d’aliments, donatius econòmics o, senzillament, fent-se voluntaris de la fundació, contribuint així en una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari pionera en l’àmbit estatal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *