Pere Soler, peixater del Mercat del Ninot, i pessebrista per afició. Foto: Pau Fabregat.

“Els hàbits de compra del peix han canviat”

Pere Soler.

Mercat del Ninot

Per Matilde. V. Alsina.

Sóc peixater, tinc 46 anys i visc a Vilanova i la Geltrú. Vaig néixer al Mercat de la Vall d’Hebron, on treballava la meva mare, i sóc al mercat des dels 15 anys. Hauria volgut ser model, però no era prou alt. Tot i això vaig ser model de fotografia i també he fet anuncis per a la televisió. M’agrada molt el que faig, mimo el peix i la gent m’ho agraeix. He fet el pessebre del mercat.

En Pere porta 15 anys a la parada El Ninot de l’Eixample, dins d’un equip de 9 persones. Especialista en peix, abans havia treballat en una altra peixateria del mateix mercat, tot i que va començar, molt jove, en una fruiteria. Té una relació especial amb Juan Montoya, el seu cap, a qui considera ‘mestre de mestres’. “És el meu cap, però és més un amic que un cap. Fa les mateixes hores que jo, em dóna molta llibertat per fer i desfer i a l’hora de comprar sempre l’escolto perquè et diu el que vendràs i el que no, i no falla mai”.

Treballa amb un piló immaculat i 4 ganivets ─“no faig servir el mateix ganivet per treure la tripa que per filetejar, picar o tallar”─ i cada divendres estrena guants nous. Si no és al mercat fa trekking, ciclisme i pesca, “la meva ració setmanal de relaxació”. També pinta, fa bricolatge i li agrada fer pessebres, com el que ha fet per al mercat.

 

“Com a marca de la casa, treballem molt la qualitat del peix i donem el preu més ajustat possible”

 

D’acord amb la seva experiència, els hàbits de compra de peix han canviat. Fa 15 o 20 anys es comprava molt peix de costa. Ara ja no: “sorellets, llogaies, sardets petits, la morralla de platja, tot el que es venia abans a quilos ara no té sortida. La gent vol rap, llenguado, lluç, peixos més grans. Però no portis una lluerna grossa, perquè si no és per a un restaurant, no sortirà de la parada”.

I és que també és diferent la manera de menjar: “Abans la gent feia grans tiberis a casa, ara s’estima més anar al restaurant”. A més, els joves no saben cuinar peix, demanen molt assessorament. “Els donem receptes senzilles, ràpides i superbones, com un all cremat o un peix al forn, i ells confien en el que els diem, en el tracte especial que pots donar en un mercat perquè el client quedi content i hi torni, agraït”.

A qui no menja peix, i perquè el tasti, se li pot proposar “un plat en què no es noti gaire el gust del peix, com ara peix espasa amb uns allets fregits, i a partir d’aquí anar tastant. Tot i això, hi ha molta tradició de menjar peix, el que passa és que la gent sempre menja els mateixos peixos ─lluç, rap─, però val la pena experimentar: uns llucets fregits, un verat en escabetx…”

Com a peixater i pescador li demanem l’opinió sobre si estem acabant els recursos del mar: “De peix n’hi ha, però crec que s’està entrant en un sistema de pesca destructiu perquè els temps de veda són molt curts, no sempre es respecten, i a més es pesca molt per sota de les talles mínimes. Posem l’exemple de la sardina: té una veda de 3 mesos, però si el primer dia de pesca treus 15.000 caixes de peix que, a més, no dóna la talla, alguna cosa no estem fent bé”.

 

Pere Soler, peixater del mercat del Ninot, pessebrista per afició. Foto: Pau Fabregat / IMMB..
Pere Soler, peixater del mercat del Ninot, i pessebrista per afició. Foto: Pau Fabregat / IMMB..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *