Mercat de Sant Martí. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

Els mercats de Sant Martí i Felip II celebren el 50è aniversari

Mercat de Sant Martí. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

El Mercat de Sant Martí va obrir portes per primer cop el 16 de desembre de 1966. Els comerciants ho celebraran amb els clients i veïns del barri el dissabte 17 de desembre, tot i que durant tot l’any han programat moltes activitats.

Aquest mercat, que ha unit les seves forces amb l’eix comercial que s’estén per la rambla Prim i Bac de Roda, Gran Via i la ronda de Sant Martí, organitza des del passat 17 de febrer “Els dimecres de mercat”, en què s’hi fan promocions i ofertes de productes. A més, els comerciants posaran en marxa el 5 de novembre una “quina” en què els clients poden participar tot obtenint cartrons amb números i si són premiats en un sorteig rebran productes de mercat. Hi haurà activitats infantils, amb una periodicitat quinzenal, entre el 7 de maig i el 18 de juny, centrades en tallers de manualitats i cuina. El dia 8 d’octubre Sant Martí organitzarà la seva Nit de Tapes en la seva segona edició.

El mes de novembre és un dels més intensos, ja que se sortegen 1.000 euros en vals de compra entre els clients que aconsegueixin omplir una butlleta de participació amb 5 segells de 3 parades diferents del mercat. Finalment, el dia 17 de desembre tindrà lloc l’acte final de celebració. Els comerciants prepararan un gran pastís d’aniversari. Tots els clients podran comprar-ne porcions a un preu simbòlic i la recaptació es destinarà a la Marató de TV3.

Interior del mercat de Felip II. Foto: Jordi Casañas / IMMB.

Felip II

Els comerciants i clients del Mercat de Felip II viuran també un any ple d’activitats per commemorar els primers 50 anys de vida del mercat. Una de les més importants tindrà lloc al mes de maig, quan se sortejaran 50 invitacions a viure una “experiència”, per exemple, gaudir d’una sessió de spa, o per als gurmets un dinar o sopar en un restaurant, i també, entre d’altres propostes, passar una nit en un hotel per a dues persones. El sorteig es farà el dia 6 de maig.

Les activitats dirigides als més petits es reparteixen al llarg de tot aquest any i són una via per retrobar-se amb les famílies. El dia 7 de maig també hi haurà un sopar popular amb un “tast del mercat”, i en finalitzar, concert i ball popular a la plaça del mercat. El mercat se sumarà durant el mes de maig a les activitats de la Setmana Internacional dels Mercats “Estima el teu mercat”.

Coincidint amb les festes de la Mercè, al setembre el mercat organitzarà la seva Nit de Tapes, un esdeveniment que molts mercats de la ciutat acullen per atreure nous clients al mercat i celebrar una nit de festa amb una farcida proposta gastronòmica. No hi faltarà la música, per exemple, d’estil country. Els actes per commemorar l’aniversari finalitzaran el gener de l’any següent amb un gran sorteig de Nadal de petits electrodomèstics entre els seus clients.

 

Javier Alcázar, membre de l'Associació de Venedors del mercat de Sant Martí. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

“Potser cal un incentiu per obrir a les tardes o que ens hi obliguin”

Entrevista a Javier Alcázar, membre de l’Associació de Venedors del mercat de Sant Martí.

1. Com veu el futur del mercat amb l’experiència que s’ha anat acumulat al llarg d’aquest primer mig segle?

Ho veig negre. Crec que en el futur els grans mercats centrals de Barcelona es mantindran, però no els petits de barri com el nostre. Ara aguantem. S’està treballant. Però no veiem una solució que ens faci ser més optimistes. Hi ha moltíssima competència al voltant del nostre mercat. I les parades que tenim buides no s’aconsegueix que s’ocupin de nou.

2. Quins són els canvis més importants que destacaria dels hàbits dels consumidors en la compra als mercats al llarg d’aquests anys?

Abans no hi havia un altre lloc on anar a comprar producte fresc. Tothom anava a comprar al mercat. Les famílies han canviat, també. Abans tenien molts fills. Ara, les famílies s’han fet més petites, i els joves compren d’una altra manera. En l’alimentació, els nous productes, com els ecològics, s’estan introduint amb força. Però crec que el mercat és un lloc per a la compra de producte fresc, no tant per a productes cuinats.

3.  Què hauria de tenir el mercat perquè fos del segle XXI?

Horaris de tarda. De qualitat, en tenim. De servei, n’oferim un de bo. Però ens hem quedat desfasats en horaris. I la gent jove compra a les tardes. Nosaltres, els comerciants, no ens posem d’acord per obrir a les tardes. Tot el dia no resistim, i si es contracta una persona per a les tardes, volem tenir resultats ja, i això no funciona així. El problema el tenim nosaltres. Solució? No sé quina pot ser. Potser caldria que l’Institut incentivi els comerciants d’alguna manera perquè obrin a la tarda, però potser també ens hi hauria d’obligar.

 

Joan Barceló, president de l'Associació de Venedors del mercat de Felip II. Foto: Jordi Casañas / IMMB.

“El mercat ha d’oferir innovació en productes i serveis”

Entrevista a Joan Barceló, president de l’Associació de Venedors del mercat de Felip II. 

1. Com veu el futur del mercat amb l’experiència que s’ha anat acumulat al llarg d’aquest primer mig segle?

El futur del mercat el veig positiu, sempre que s’apliquin unes bones estratègies de dinamització organitzades i consensuades pels diversos actors implicats (administració i comerciants). El mercat ha d’oferir innovació en productes i serveis per tal de diferenciar-se dels supermercats i les grans superfícies.

2. Quins són els canvis més importants que destacaria dels hàbits dels consumidors en la compra als mercats al llarg d’aquests anys?

Primer de tot destacaria que el consumidor s’inclina més per la compra de productes preparats o cuinats. Un altre canvi a destacar és l’augment de la demanda de productes ecològics i de més qualitat. També podem destacar el canvi en els horaris de compra. El consumidor es desplaça al mercat, bàsicament, divendres i dissabte.

3. Què hauria de tenir el mercat perquè fos del segle XXI?

Instal·lacions modernes amb més i diversos serveis, com ara aparcament, tallers de cuina, wifi, compra online, i noves denominacions no alimentàries, per exemple tintoreria, productes informàtics o reparació de calçat, entre d’altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *