Mercat de Fort Pienc. Foto: Jordi Casañas / IMMB

Els mercats es plantegen com seran l’any 2025

Parades de fruita al mercat de la Boqueria. Foto: Jordi Casañas / IMMB
Parades de fruita al mercat de la Boqueria. Foto: Jordi Casañas / IMMB

 

Com seran els mercats municipals l’any 2025? Tindran altres horaris? Com s’hi comprarà i quins productes oferiran? Com s’han d’organitzar? Quins serveis tindran? El 2014 també és un any important per als mercats municipals de Barcelona. Administració, comerciants, distribuïdors i productors ja han començat a definir una visió de com es vol que siguin amb l’horitzó de l’any 2025.

Es tracta de pensar i preveure com poden millorar unes instal·lacions que formen part de la nostra cultura mediterrània i preparar-se per afrontar un futur no gaire llunyà. Deu anys passen ràpid, i tot i que la xarxa de mercats de Barcelona té i presumeix que seguirà tenint una gran influència en els hàbits de compra dels ciutadans, tots els operadors que intervenen en la gestió i comercialització han començat a elaborar un Pla Estratègic i a fixar objectius en un document de consens.

Per al regidor Raimond Blasi, la clau d’aquest procés és la participació de tots els agents implicats perquè entre tots s’analitzi el paper dels mercats com a motors que generen un progrés econòmic, social i urbà sostenible dels barris en què s’alcen i donar més qualitat de vida als ciutadans. El procés de planificació s’ha pogut posar en marxa gràcies al lideratge de Mercats de Barcelona en el projecte europeu URBACT Markets ─que incideix en el desenvolupament de les ciutats a través dels seus mercats.

Nous horaris entre les primeres propostes

De les primeres sessions que s’han celebrat n’han sortit algunes conclusions que a partir d’ara es treballaran a fons. Per exemple, hi ha hagut una gran unanimitat a reclamar que els mercats han de tenir nous horaris i obrir a la tarda arreu, potser obrint més tard. Però cal evitar perdre clients i cal guanyar-ne els que actualment, per raons de feina o familiars, no van a comprar perquè en les hores en què ho poden fer el troben tancat. I els mercats, a més, haurien de ser llocs on a més de comprar-hi hi pugui haver un espai per a la degustació.

També han sorgit propostes perquè els mercats es promoguin molt més com a llocs de socialització amb els ciutadans que ofereixin nous serveis, per exemple, sobre salut, o en el món de la comunicació digital. Que siguin centres d’oci, que promoguin activitats comercials com els tasts o les compres a la nit, on es puguin fer cursos ─i no només de cuina─, on el paradista actuï com un nutricionista i sobretot que tingui formació i una visió més empresarial del seu negoci.

Un full de ruta

El Pla Estratègic pretén ser el full de ruta particular dels mercats barcelonins a partir d’un model ja consolidat i ben acceptat pels ciutadans. Una guia amb mesures i accions concretes que es volen impulsar amb el consens i el compromís de tothom. Fa vint anys que es va crear l’Institut de Mercats i es va fer la primera remodelació d’un mercat ─a Sagrada Família.

Des d’aleshores, el procés de reformes no s’ha aturat. Una vintena d’altres mercats han canviat la seva fesomia, tant la dels edificis que els acullen com la de la seva oferta comercial. I set mercats més estan en obres. Uns seixanta milions de visites anuals contribueixen a destacar el valor d’aquests populars centres comercials repartits per tota la ciutat i que han crescut junt amb el barri on es troben.

Des de fa aproximadament dos mesos, més de 200 persones procedents dels diversos àmbits amb què es relacionen els mercats analitzen i debaten el futur d’aquests espais. A través de grups de treball i de sessions plenàries, els participants tracten d’identificar els objectius a assolir i quines han de ser les estratègies necessàries per aconseguir cadascun d’aquests objectius. És a dir: com ha de participar cada agent, quines són les inversions necessàries, les normatives que cal promoure i les iniciatives que cal posar en marxa.

Les associacions de mercats i de comerciants Fegram i AMC formen part del nucli de treball junt amb altres operadors: l’administració, representada tant per l’Institut de Mercats, Barcelona Activa, el departament de Turisme de l’Ajuntament, el departament d’Agricultura de la Generalitat, l’Agència de Salut Pública, el sindicat Unió de Pagesos, Mercabarna, representants dels autoserveis, de centres d’ensenyament i de formació, entre d’altres. Es preveu que a finals d’aquest any el pla estarà elaborat i apuntarà les primeres mesures a prendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *