El mercat de Santa Caterina l'any 1909.

Els mercats fan ciutat

Festa d’inauguració (la segona) del Mercat del Ninot, amb Pich i Pon com a alcalde, el 1935.  · AMCB. Ajuntament de Barcelona. Josep Dominguez.

Ja es pot visitar l’exposició ‘Mercats, constructors de la Barcelona contemporània’, tant a la seu de l’Arxiu Municipal Comtemporani, com la mostra itinerant per diversos mercats

 

Els mercats tal com els coneixem avui dia, instal·lats en edificis construïts expressament per comprar-hi i vendre-hi, són un fenomen del segle XIX, quan països com Anglaterra i França es van posar a endreçar l’espai comercial seguint criteris de modernitat.

Barcelona no va voler ser menys i, ja des que es va projectar el Mercat de Santa Caterina, va adoptar el model francès, que estava estructurat en un mercat central i altres de barri, en el qual el mercat tenia estatus d’equipament urbà. És a dir, ajudava a cohesionar el territori.

Aquesta circumstància va incidir molt en el desenvolupament posterior de la ciutat, ja que el mercat va jugar un paper destacat no només en tota la maquinària de proveïment dels barcelonins sinó també en la gestió de l’espai i la renovació arquitectònica del paisatge urbà.  Sobre tots aquests temes reflexiona la mostra ‘Mercats, constructors de la Barcelona contemporània’, que es pot visitar fins a finals d’any al vestíbul de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB, C/ Bisbe Caçador, 4) i també, fins a la primavera de 2016, i de manera itinerant, pels següents mercats, i en aquest ordre:

Santa Caterina, el Clot, la Concepció, el Guinardó, les Corts, el Ninot, la Sagrada Família i Sants. La mostra es pot visitar a Santa Caterina fins el 26 d’octubre. Posteriorment, cada mercat l’acollirà durant un mes.

La mostra és fruit d’una col·laboració entre l’AMCB i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i va néixer a partir d’una proposta de l’Arxiu arran de l’últim traspàs de documentació entre les dues institucions. S’hi pot seguir el paper i l’evolució dels mercats de la ciutat des del 1830, quan es va projectar el de Santa Caterina, fins al 1991, data de la creació de l’IMMB, i està estructurada en quatre grans apartats.

La influència dels mercats en l’ordenació de l’espai urbà

El primer és ‘Els mercats fan ciutat’ i mostra el paper d’aquests equipaments en l’ordenació del territori urbà –com van influir, per exemple, en la urbanització de barris com Sants o Hostafrancs. El segon, ‘Ordre en el caos: la circulació és fonamental’, té un títol ben significatiu ja que explora els punts clau de l’arquitectura dels mercats i com aquests responen a una sèrie de necessitats de mobilitat i higiene indispensables per a la compravenda confortable de queviures.

El tercer és ‘Vetllar per la salut de Barcelona’ i, per raons d’espai, permet una breu mirada al complex món del proveïment d’una ciutat de les dimensions de Barcelona. Per al quart, ‘Roda el món i torna al Born’, s’ha fet una selecció de documents que vol reflectir moments puntuals de la vida de la ciutat dins del mercat, com ara l’epidèmia de còlera del 1854 o els bombardejos de la Guerra Civil.

I tot això exposat amb una gran varietat de documents –des de plànols fins a traspassos de parades, passant per expedients tan diversos com els actes d’inauguració dels mercats del Ninot o la Sagrada Família, les oposicions a director del Mercat dels Encants de Sant Antoni (actualment Dominical de Sant Antoni) o la confecció d’uniformes per als mossos de mercat del 1902 en un expedient que guarda les mostres de roba que la Gran Sastreria Manuel Beleta va enviar per a gorres, armilles, americanes, pantalons i bruses.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *