Francesc Vera. Relicatessen. Mercat de la Boqueria.

“El gruix del producte de la parada és de monestir i artesà”

Francesc Vera

Mercat de la Boqueria

Abans de ser comerciant era comptable, però no m’agradava. Vaig arribar a vendre productes de convents després de veure un reportatge sobre monjos a TV3. Sóc de Barcelona, tinc 49 anys i sóc la primera generació al mercat. Quan no estic rumiant com millorar el negoci (“Relicatessen“), m’evadeixo llegint ciència-ficció. No sóc gaire de dolç, però m’encanten las ‘cortadillas’del Real Monasterio de San Clemente de Sevilla.

Francesc Vera. Relicatessen. Mercat de la Boqueria.
Francesc Vera. Relicatessen. Mercat de la Boqueria.

Va obrir parada a la Boqueria a principis d’agost, i abans havia estat més d’un any i mig al mercat de Galvany, també venent productes de convents i monestirs, sobretot de l’Estat espanyol, però també de França i d’Itàlia. “Treballo amb uns 26 monestirs, tot i que habitualment són 22, perquè n’hi ha que només els demano productes de temporada, com ara els ossos de sant per Setmana Santa o els ‘polvorones’ per Nadal”.

La major part del seu producte és artesà i de monestir, cosa que afegeix un plus a la gestió del negoci: “Tenen una durabilitat reduïda, per tant no puc tenir gaire estoc. I si a això hi sumes que molts productes no estan preparats per ser transportats i que els convents no fan grans produccions, encara et limita més”. Tot i això, si ara treballa amb 150 referències no és perquè no pugui ampliar la gamma de productes, ja que “no tots els convents fan només producte dolç, a tot l’Estat hi ha uns 80 convents que fan menjars. I després hi ha articles com el vi, els formatges o producte salat”.

 

“He tastat tot el producte que tinc, perquè no vull vendre res si no m’agrada primer a mi”

 

Diu que és molt nerviós, més impulsiu del que toca i s’ha de refrenar perquè “hi ha clients amb molta parsimònia”, però li agrada molt el tracte amb la gent. Tot i que porta poc temps a la Boqueria, el canvi de clientela és evident: “El 90 per cent són turistes, però jo també vull tenir públic local”. A més d’això, la principal diferència és que “ara vénen a comprar per a ells, a Galvany la majoria venien a comprar per a d’altres i per això una cosa que trobo indispensable com és tastar el producte allà era impensable”.

Amb els turistes no es pot esplaiar sobre el producte per una qüestió d’idiomes, “tot i que n’hi ha que s’interessen pel que venc com els francesos, que compren moltes melmelades” i malgrat que encara és aviat per dir-ho, si el percentatge important de vendes continua sent de client estranger, “hauré de millorar el meu anglès, ho prefereixo abans que tenir una persona amb idiomes treballant a la parada”.

L’anglès no és el seu únic repte de futur: “Vull consolidar la parada, descobrir què vol el client i poder-l’hi oferir, així ells compren i jo avanço”. I el pas següent? “Relaxar-me una mica, mantenir-me en lloc d’ampliar el negoci, perquè no m’agrada tenir quatre fronts oberts alhora. El començament va ser difícil, no havia treballat mai per a mi mateix i sempre has d’estar pensant en novetats. Tot això dóna moltes satisfaccions, però també molts neguits, i no podia dormir a les nits”. Malgrat tot, no descarta obrir parada en algun altre mercat.

Matilde V. Alsina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *