Portada-Estudi-Mercats-Mediterrani-e1348765213519-640x409

L’IMMB presenta un decàleg de bones pràctiques en gestió de mercats

L’estudi és el resultat d’analitzar 12 mercats de ciutats del nord i el sud de la Mediterrània i situa el model de gestió de Barcelona com un referent exportable.

Portada-Estudi-Mercats-Mediterrani-e1348765213519-640x409

L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) ha dirigit la confecció de l’estudi Els mercats de la Mediterrània. Models de gestió i bones pràctiques, que ha fet l’anàlisi de 12 mercats de ciutats del nord i el sud de la Mediterrània.  Aquest treball pretén ser una aproximació a la realitat dels mercats d’alimentació i situa el model de gestió dels Mercats de Barcelona com un referent a exportar.

L’estudi analitza els diferents models de gestió i avalua quin és el més idoni per a un bon desenvolupament de futur. Basant-se en els resultats extrets del contrast de les dades obtingudes a les enquestes, l’IMMB proposa, des de la seva experiència i el seu coneixement, un decàleg de 10 bones pràctiques en matèria de gestió, 10 punts de reflexió que van dirigits als operadors dels mercats i als responsables polítics de cada una de les ciutats.

1.- Modernització en la gestió, amb especial incidència en els eixos fonamentals d’actuació i les normatives. L’aposta és potenciar la implicació dels comerciants i la creació de xarxes de mercats per facilitar-ne la gestió. 

2.- Modernització dels equipaments i els espais, a través de la remodelació dels edificis, d’apostar per la millora de les instal·lacions logístiques i  preveure la necessitat d’adequar l’oferta comercial a la demanda per tal que els establiments siguin més competitius, així com potenciar la formació del comerciant.

3.- Adaptació dels serveis a la demanda del consumidor, fet que  suposaria l’adequació dels horaris dels mercats als hàbits de consum actuals i incorporar serveis que ja són habituals en altres comerços i sectors, tals com el servei a domicili, el pagament amb targeta, la consigna o l’aparcament, entre d’altres.

4.- Transmissió d’hàbits i pràctiques alimentàries saludables. La transmissió de pràctiques culinàries, de coneixement sobre el producte i d’hàbits saludables mitjançant, per exemple, iniciatives educatives adreçades a escoles són un bon sistema perquè els comerciants esdevinguin prescriptors d’hàbits i pràctiques saludables.

5.- Promoció del producte fresc i de les seves propietats gastronòmiques, ja sigui amb la presència de restauració a l’interior i a l’exterior dels mercats, amb l’existència d’espais per poder dur a terme presentacions de productes i demostracions culinàries, o amb l’organització de fires i festivals gastronòmics promoguts per mercats i productors.

6.- Participació dels mercats en activitats socials, solidàries i culturals, les quals ajuden a reforçar els vincles amb la comunitat en què s’insereix el mercat. Les relacions socials i personals que genera l’activitat comercial als mercats reforcen la identitat del barri i alhora l’economia del mercat i de l’entorn.

7.- Higiene alimentària i traçabilitat del producte. El consumidor futur serà més exigent i la seva compra estarà marcada per motivacions i preferències de consum. Decantar el consumidor cap a la compra de productes frescos dependrà de la correcta transmissió d’informacions com l’origen, el procés d’obtenció o la transformació del producte.

8.- Tractament de residus i models de sostenibilitat. Des dels mercats s’han de consolidar polítiques respectuoses amb el medi ambient, tals com fer un ús responsable d’energia elèctrica i aigua o promoure la instal·lació als equipaments d’energia fotovoltaica, així com introduir la recollida selectiva dels residus que genera el mercat en el seu model de gestió.

9.- Política estratègica transversal de comunicació i dinamització, a través d’una estratègia de comunicació, basada en la promoció i la difusió de missatges sobre els beneficis de la compra al mercat. Conceptes com el producte de qualitat i proximitat per a una alimentació saludable o el valor del coneixement dels professionals que el venen seran els que posicionaran el mercat respecte a la competència.

10.- Tenir capacitat per fer sentir la seva veu en òrgans internacionals, la qual cosa es pot aconseguir a través del disseny d’una xarxa de mercats municipals europeus, que vetllin per tenir pes en els aforaments europeus i internacionals on es decideixen normatives i estratègies de futur respecte a les polítiques  de comerç i de distribució alimentària.

El llibre conclou que Barcelona lidera la gestió dels mercats a Europa, gràcies a un model que emfatitza tres aspectes claus: la necessitat d’elaborar estudis i tasques d’assessorament a d’altres entitats municipals en relació a temes de mercats i comerç; les relacions internacionals i la modernització i remodelació constant dels mercats. En aquest darrer punt cal destacar que la remodelació comercial, funcional i arquitectònica han estat factors clau en l’èxit dels Mercats de Barcelona. N’és una prova que des de 1993 dels 43 mercats que hi ha a la ciutat de Barcelona, ja se n’han renovat 19 i actualment s’està impulsant la renovació de 10 més i també millores a tots els equipaments.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *