Ramon Garriga és comerciant artesà de pasta fresca al mercat del Clot. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

“M’agrada l’actitud, la gent que disfruta fent el que fa”

Ramon Garriga

Mercat del Clot

Per Matilde Alsina

Vaig néixer a Tarragona, tinc 37 anys i sóc músic i artesà. Toco la bateria i la guitarra i tinc la parada de pasta fresca Celentano al Mercat del Clot i una botiga a Gràcia amb l’Enric, soci i amic des de l’institut. Ara mateix el que tinc al cap és fer un tercer disc. M’agrada l’arròs de muntanya, amb carxofes, botifarra negra, conill, verduretes… en sóc gairebé un expert. 

 

Al mercat és Ramon Garriga. A l’escenari, Carles Carolina. En Ramon és un artesà de la pasta fresca. En Carles, el front man de la banda La Increïble Història de Carles Carolina. En Ramon fa “molts raviolis i poques lasanyes”. En Carles canta A peu pla, Que algú marqui un gol, Un dia qualsevol, La repetició, Som tots dos, L’ombra de l’aire… dels discos Ensaladilla i Música de Mercat, dels quals ha escrit música i lletres.

Fa 7 anys que és al mercat, abans havia muntat una discogràfica i fet d’enginyer industrial: “Hi vaig treballar 4 anys però no m’agradava. El dia que ho vaig deixar m’estava esperant una furgoneta per anar de gira per tot Espanya”. Va ser a finals dels 90, amb Tuesday Afternoon, banda que va alternar des del 2002 amb Cabo San Roque. “Tocàvem instruments friquis i vam fer molts viatges a Mèxic, al Marroc, per tot Europa, però essencialment vaig començar a compondre amb Carles Carolina”, banda formada el 2007.

“Per fidelitzar els clients no som tant de campanyes com de defensar el nostre producte i oferir un bon servei”

La Increïble Història són sis músics: 2 teclats, 1 guitarra, 1 baix, 1 bateria i en Ramon/Carles, que no viu “el procés creatiu com una cosa traumàtica; m’agraden les bandes que transmeten un missatge senzill, el rock and roll d’estómac més que de cap”. I si no li agraden les bandes afectades, tampoc els “discos de contes de nens petits que em toca escoltar ni el que en dic «arranjaments xilofonístics», la música de joguines i aquestes coses”.

Per definir la seva música diu que “és fresca, però té un rerefons, una resignació, no de tristor sinó de realitat, del que ens toca viure”. I si li preguntem què escolta recita London Calling de The Clash, Little Creatures de Talking Heads, ‘A Ghost is Born’ de Wilco, Doolittle de Pixies, Cançoner electromagnètic de Quimi Portet i En/doll de Guillamino & Pedrals. Però de qui és “absolutament i desmesuradament fan és dels primers AC/DC”.

Com a artesà de la pasta afirma que tot ho ha après del seu soci Enric i d’una feina a quatre mans d’on ha sortit “la mania/virtut d’acabar el que estàs fent abans de començar una altra cosa, i farcits de foie i figues, brandada amb pebrot escalivat, tres formatges i mango, pèsols amb pernil, carxofes amb vi o el pesto d’albergínies i el de carxofes”.

Diu que no pensa gaire les coses, però no ho sembla. Ell va “fent caminet, sense gaire soroll, a la meva. Sí que tinc un ideal que vaig perseguint, però no en pla susto o muerte. Cada dia em cansa més la vida moderna, veig que ens estem donant cops de cap contra una paret. M’agradaria anar a viure al camp, no necessitar vacances, tenir una regularitat per disfrutar del que tens, dels altres”

Ramon Garriga és comerciant, artesà de pasta fresca al mercat del Clot. Foto: Pau Fabregat / IMMB.
Ramon Garriga és comerciant, artesà de pasta fresca al mercat del Clot. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *