DSC0029-BQ1-640x409

Mercats i eixos comercials, una relació particular

DSC0029-BQ1-640x409

Les promocions conjuntes, els enllumenats de Nadal o la cavalcada de Reis són algunes de les activitats que sovintegen en els barris que disposen d’una associació entre eix comercial i mercat municipal. Sens dubte, la col·laboració público-privada esdevé crucial per tirar endavant la promoció i dinamització del seu teixit social i fer front comú a l’actual situació econòmica. Quan els mercats formen aliança amb els eixos comercials en què conviuen tots dos obtenen un benefici. Segons els comerciants, les seves experiències posen de manifest que aquesta unió necessària és efectiva sempre que es mantingui la personalitat de cada part i si construeixen una relació que s’adapta a les necessitats i particularitats de tots dos. Cas per cas. No hi ha fórmules úniques.

A finals dels 90, a Barcelona es va començar a consolidar un nou concepte comercial que es basava en noves formes d’estructures col·lectives i que es va anomenar eix comercial. Amb el temps, els eixos s’han vist reforçats per un dels elements més característics de Barcelona: els mercats municipals. Actualment, Barcelona compta amb l’existència de dinou eixos, setze dels quals estan associats i aixoplugats per la Fundació Barcelona Comerç,

L’objectiu d’aquesta associació entre eixos comercials i mercats és, principalment, promocionar, dinamitzar i cohesionar el barri vertebrant-lo tant a nivell econòmic com també social. El director de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Bailach, afirma que “els eixos són els que realment generen dinamisme econòmic i social. Associar-se amb entitats socials, culturals o veïnals aporta més riquesa als mercats i als eixos comercials perquè el comerç forma part de la vida de la ciutat, Aquesta és la clau del model barceloní”. Així doncs, aquesta col·laboració s’erigeix com a peça clau del comerç a la ciutat.

Cada barri és un món i, per això, d’associacions n’hi ha de tota mena. Per Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç, “el més important és que cada mercat i cada eix es trobi a gust amb la fórmula d’integració”. Anem, pam a pam, a conèixer les claus, els possibles obstacles i els beneficis d’una bona associació.

Objectius clars i forta implicació

El cas del Cor d’Horta i Mercat  és un dels més significatius gràcies als seus 13 anys d’història. El binomi mercat municipal i eix comercial ha aconseguit fluir i conformar-se com a entitat única i ànima pròpia del barri. Tant el president de la junta de venedors, Vicenç Bailon, com Manuel Arias, president de l’Eix Comercial, coincideixen a dir que els inicis van ser molt durs , però que caminar de la mà, a poc a poc i amb un mateix objectiu, ha valgut la pena: “ Ens retroalimenten, l’ajuda és mútua i la paraula clau és sumar. Estem molt contents amb el resultat i il·lusionats amb el que vindrà”, comenta Bailon. Actualment, el Cor d’Horta té un creixement constant de promocions, activitats, serveis i formació per als associats, i tot això “gràcies al treball conjunt de la junta directiva, formada per comerciants de caràcter voluntari, i a la dinamitzadora comercial, que té un paper clau”, comenta Joan Manel Guillen, secretari de la federació. Segons Arias, aquesta cooperació tan efectiva és “desgraciadament, una rara avis”, però assegura que aquest “és el futur del comerç de la ciutat”.

El cas de Sant Antoni Comerç té matisos diferents, la seva unió va sorgir de manera natural des del principi. Malgrat tots aquests anys de trajectòria comuna, segons afirma la Maria Masclans, presidenta de la junta de venedors del mercat, és des de fa uns anys que aquesta unió s’ha fet més estreta: “La situació econòmica ens ha fet estrènyer més els llaços. Si estem junts, podem fer moltes més promocions o activitats que no pas aïllant-nos els uns dels altres. Ara és el moment àlgid de la proximitat i l’associacionisme. ”. Les promocions conjuntes, l’enllumenat, les curses o bé la cavalcada de Reis per Nadal són algunes de les opcions per aconseguir que molta més gent visiti o passegi pels carrers del barri: “Aquesta feina aporta més afluència de gent, per tant, més benefici per a tots i totes”, conclou Masclans.

Al barri de Sant Gervasi hi ha una altra associació, Barnavasi. Cristobal Núñez, vicepresident de la junta de venedors del mercat, explica que “la relació entre eix i mercat sempre hi ha estat present, on no arriba l’un hi arriba l’altre”. Assegura que una de les peces clau ha estat i continua sent Salvador Albuixech, president de l’eix comercial: “És una persona molt treballadora i amb molta implicació ”. Albuixech explica el secret d’una bona associació: “El més important és tenir molt clara la idea del que es vol aconseguir i on es vol arribar tenint en compte el pressupost amb el qual es compta. Això comporta sinergies molt positives”.

Objectius clars i implicació també són les premisses que guien el treball a Sarrià Eix Comercial. Segons Arturo Àngel, president de la junta de venedors del mercat: “És important estar dins la junta de l’eix per saber què, com i quan es fan les activitats. La comunicació és essencial”. També remarca que “no s’ha de pensar en l’associació des de la perspectiva econòmica dels beneficis que pot aportar, sinó com a inversió a llarg termini, tant pel comerç com pel barri”.

Comunicació i complicitat

Unir el mercat municipal i l’eix comercial sota una mateixa entitat no és una tasca fàcil. La qüestió econòmica, la feina del dia a dia, la conformació del barri o el tipus de gent que hi viu poden ser condicionants a l’hora d’aconseguir l’eficàcia. Tanmateix, la comunicació esdevé bàsica per tal d’apaivagar les necessitats tant dels uns com dels altres.

Al Barri de Sants hi brilla el conegut Carrer de Sants, gràcies a un eix que ha treballat amb molta fermesa durant molt de temps per tal de fer-se un nom conegut arreu. El Mercat de Sants hi està associat, però Josep Marticella, president de Sants Establiments Units i l’Associació de Comerciants del Carrer de Sants, troba a faltar la seva participació: “La nostra assignatura pendent és aconseguir més col·laboració del mercat” Per la seva banda, l’Eleuterio Galinsoga, president de la junta de venedors del mercat, des de l’obrador de la seva parada explica que a causa de la remodelació del mercat i de la qüestió econòmica no hi poden participar més activament.

Fa un any i mig que es va constituir la nova Associació de Comerciants Eix Fort Pienc, la primera associació comercial del barri que aglutinava tant el mercat com l’associació Nou Centre Nou i d’altres petites botigues del barri. Als inicis va ser presidida per Celestino Martínez, també president del Mercat Municipal de Fort Pienc, que va emprendre aquest nou projecte amb molta il·lusió: “Pensàvem que era una bona manera de fer barri, de visibilitzar-lo i anar tots a una. Defensem aquest model, però, ara per ara, aquesta associació, unida a les característiques d’un barri tan gran com el nostre i al context de crisi econòmica, no ens ajuda, més aviat ens perjudica. No ens aporta gent al mercat, la dispersa”. Hi creia i hi continua creient: “Necessitem més comunicació per trobar solucions entre tots, i en això estem”, conclou Martínez.

Quan la comunicació no aconsegueix fluir, l’eix comercial i el mercat municipal decideixen desfer el camí fet i continuar treballant de manera unilateral. El cas de Creu Coberta és un dels més notoris en aquest sentit. L’Associació de Comerciants de Creu Coberta, l’eix comercial, va néixer a finals dels 60 amb “un ideari integrador i amb una clara voluntat d’unir tot el comerç del barri”, segons Lluís Llanas, president de l’associació. El Mercat d’Hostafrancs va decidir formar-ne part, però l’experiència va durar poc, ara són trenta-cinc parades les associades a títol individual. Lluís Llanas, president de l’associació, afirma: “Per nosaltres, tenir un mercat a dins l’eix és un autèntic luxe., però no sabem per què s’ha trencat aquesta relació. El problema és que es diu que hi ha certa por a l’absorció, però nosaltres estem molt lluny d’això”.

L’associació proporcionava difusió del mercat i de les seves parades a través dels mitjans locals del barri, targetes de fidelització com també la Q de Qualitat per als establiments, però hi havia altres activitats que, segons assegura Jordi Capdevila, president de la junta de venedors del Mercat d’Hostafrancs, perjudicaven el mercat, com ara “l’excessiva quota de participació” o les fires al carrer: “No és un tema de compensació. Hi havia una contínua manca de comunicació, i sense això no es poden aconseguir acords que afavoreixin les dues parts”. Per la seva banda, Joan Estapé, president de la Federació de Gremis Detallistes de Productes Alimentaris i Associacions de Concessionaris de Mercats de Catalunya (FEGRAM) i paradista del mercat considera que “falta complicitat i sensibilitat de l’eix envers el mercat”. Malgrat aquesta aparent situació de manca de comunicació, ambdues parts es mostren obertes: “Possiblement ho arreglarem, creiem que és molt important anar junts”, conclou Estapé.

Posant punt final

Així doncs, aquesta radiografia de la situació de les associacions entre eixos comercials i mercats desprèn que el caràcter del barri, el teixit social, el treball horitzontal, la comunicació i la interrelació entre entitats són elements indispensables per aconseguir un treball eficaç i beneficiós per al barri en tots els seus nivells, des de l’econòmic fins al social. I sobretot, la consciència de la importància del treball del dia a dia, del picar pedra per aconseguir casar totes les necessitats, tant d’uns com d’altres. Si se superen aquests obstacles, l’associació assolirà el seu objectiu i recollirà els seus fruits.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *