Antic Mercat Encants . Foto Esther Grau

Opinió. ‘A la recerca de tresors’

Per Esther Grau, autora del blog Cadadiaesdomingo.com

Si hi ha un lloc a Barcelona on es poden trobar tresors, sense cap mena de dubte és al mercat dels Encants Fira de Bellcaire, aquest espai amagat a la maltractada plaça de les Glòries, un lloc quasi tan antic com la ciutat mateix, meta de barcelonins ociosos, de turistes, de moderns, de buscadors de gangues i de curiosos de totes les espècies.

Antic Mercat Encants . Foto Esther Grau

Antic Mercat Encants . Foto Esther Grau

Als Encants he trobat tresors per a tots els gustos. Entre mobles i joguines antigues s’hi barrejaven sabates i vestits de mostrari, teixits, accessoris de cuina, perfums, eines, discos, llibres i mil i un objectes inimaginables. Cada dia de mercat era diferent: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, cadascun tenia vida pròpia, cosa que feia quasi addictiu anar a descobrir quins tresors s’hi amagaven. Sí, addictiu.

Per mi, tot va començar quan, adolescent, amb els meus pares, hi vaig fer una visita. Va ser com desembarcar a l’illa del Tresor. Després, al cap d’uns anys i per casualitat, em vaig traslladar a viure molt a prop del mercat, i de mica en mica la meva addicció va anar creixent fins que els Encants es van convertir en part de la meva vida. La Montse, en Mohamed, la Sandra han contribuït a decorar i moblar casa meva, a vestir la meva filla, a fer regals únics i irrepetibles, a passar hores i hores gaudint del plaer de remenar, a trobar veritables tresors i fins i tot a anar-me’n sense res i pensar: “Demà passat hi tornaré”. S’hi podien trobar des d’aparells electrònics de qualsevol classe fins als quadres, els mobles i l’aixovar que havien format part d’alguna antiga mansió.

Parlo amb una certa nostàlgia i en passat perquè, encara que estic segura que el nou emplaçament dels Encants conservarà tota la seva essència, no deixa de semblar-me estrany no tornar a baixar pel carrer Dos de Maig i veure en la llunyania les parades del mercat, tot pensant en els nombrosos tresors que allà s’amagaven.

Esther Grau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *