Pilar Gómez. Foto: Pau Fabregat / IMMB

Pilar Gómez: “M’he esforçat a parlar japonès pels clients”

Vaig néixer a Barcelona fa 42 anys i sóc carnissera pel meu marit, que porta 35 anys al mercat de Galvany. Ens complementem: a ell li agrada tallar la carn i muntar el taulell i a mi m’encanta vendre. Posats a presumir, ho faré del meu rosbif, que el faig jo a casa i té molt èxit. Un defecte? Potser hauria de tenir més paciència, que en tinc, però n’hauria de tenir més.

Mercat de Galvany.- És una dona especial. Si gairebé tothom odia els dilluns, a ella li encanten. “És el meu dia, el tinc tot per mi i l’aprofito per anar a pintar”, una afició que practica des de fa 11 anys al talleret rere una botiga propietat de l’Encarna i la Núria, molt a prop d’on viu.  Hi ha pintat molts quadres, però no els veureu a les parets de casa seva sinó a les de familiars i amics, a qui ha regalat marines o paisatges campestres i urbans.

Ha fet proves amb algunes tècniques, però la que més li agrada és l’oli. També experimenta amb “coses més modernes”, diu tot mostrant un quadre amb unes acolorides roselles. Explica que “és la meva manera d’esbandir les preocupacions i relaxar-me” d’una vida atrafegada i organitzada al mil·límetre.

Quan no esta despatxant, acompanya les filles a muntar a cavall, o va a la piscina “a aprendre a nedar bé”, o prepara “rosbif, fricandó amb salsa de ceps, rostit amb salsa de poma, xai al vi, ossobuco, cua amb xocolata…” que després ven.

“Necessitem cultura de mercat per evitar que hagin de tancar tantes parades que porten generacions al mercat”

La Pilar, que ha tingut la baronessa Thyssen comprant a la parada –“però no me’n vaig adonar, vaig despatxar a una senyora amb un barret molt gran i dos escortes, i després una altra venedora em va dir ‘no saps qui era? La baronessa Thyssen!’”- i també havia atès a Mercedes Salisachs, diu que té una clientela “molt exigent, sempre volen el millor tros”. Mai marxa de vacances sense deixar-les abans ben servides: “aviso totes les senyores perquè puguin venir abans de tancar i els preparo menjar a vegades fins i tot per a tot el mes”.

I com que té una quantitat important de clients japonesos –“tinc carn de bou infiltrat, tipus Kobe, i la tallem per fer sabu sabu, yakiniku i sukiyaki”- ha après una mica de japonès per parlar-hi: “ichi kiru buta niku (1 quilo de carn de porc)” diu somrient. Anunciar-se a blogs com comerjapones.com o PakuPaku Cuisine també li ha portat gent.

Tot i això, és més d’atenció per telèfon que de pàgines web. Per ella, el millor és el “boca-orella, i sobretot quan ve de clientes fidels, que en tenim moltes i de molts anys”. I si li demanem quin és el millor aparador per als mercats, ho té molt clar: “necessitarien més publicitat per part de la televisió. S’hi hauria de dir que és el lloc més proper on tens a l’abast tot el més fresc i amb millor tracte que a les grans superfícies, que són molt impersonals”.

Els grans centres comercials han fet molt mal no només a les parades dels mercats, sinó també a les botigues de barri. Per això la Pilar reclama “tenir cultura de mercat, per evitar que hagin de tancar tantes parades que porten generacions al mercat”.

Pilar Gómez, comerciant del mercat de Galvany. Foto: Pau Fabregat / IMMB
Pilar Gómez, comerciant del mercat de Galvany. Foto: Pau Fabregat / IMMB

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *