Agustí Colom

Remodelacions, sostenibilitat i digitalització: els mercats creixen i evolucionen

Un any més ja han passat les festes de Nadal i tenim els mercats de la ciutat plens de productes d’hivern. De productes d’hivern i de tecnologia, d’activitats de recolzament social, de festes i celebracions, d’inauguracions i renovacions… tenim els mercats de la ciutat avançant i renovant-se mes a mes!

El passat 2018 vam estrenar el nou Mercat de Sant Antoni, una obra de remodelació que ha aportat una zona pacificada, espais veïnals i, és clar, ha tornat a fer lluir l’edifici de Rovira i Trias. L’any que hem deixat enrere també ens ha portat el trasllat dels i les paradistes del Mercat de l’Abaceria a una carpa provisional on s’estaran mentre el seu històric edifici sigui totalment renovat. A més, els mercats de la Vall d’Hebron i Bon Pastor estan a punt d’acabar les seves reformes i el de Sant Andreu es troba actualment en procés de remodelació, amb l’objectiu de convertir els seus equipaments en els mercats que els barris i el veïnat es mereixen.

En els últims anys hem vist també com creix el compromís dels i les nostres paradistes en construir una ciutat més sostenible i més lliure de residus. De fet, els mercats de Barcelona són un gran exemple en prevenció i reducció del malbaratament alimentari: els comerços que hi trobem saben gestionar tan bé els seus productes que han aconseguit un model en el qual pràcticament cada dia, els paradistes venen gairebé tot allò que tenen a les parades, minimitzant així la quantitat de producte sobrant i, quan n’hi ha, solen tenir lligams amb associacions de barri a les quals els el poden donar.

En aquesta línia, la novena edició de la nostra fira, Mercat de Mercats, va centrar-se en posar de relleu la importància que la sostenibilitat té per als mercats. Vam menjar les tapes més delicioses amb coberteria i plats reciclables –fins i tot els fulletons informatius ho eren- i vam aprendre de la mà d’experts com encaminar-nos cap al residu zero, a reciclar correctament, a aconseguir un model de restauració que respecti el medi ambient i minimitzi el producte excedent.

Els nostres comerciants han anat incorporant, en els últims anys, noves eines de digitalització i modernització virtual als seus negocis. Instagram, Twitter i Facebook han entrat a les cases de la ciutadania, i els mercats també hi han trobat el seu lloc. Les xarxes socials s’han convertit en un mitjà que ha ajudat als i les nostres paradistes a comunicar els seus coneixements sobre productes i, en definitiva, el que es pot trobar a les seves parades.

I no només han entrat al món virtual a través de les xarxes socials: actualment es pot comprar en línia a molts dels mercats de la ciutat. Si abans ja teníem una xarxa d’equipaments ben estesa per tot el territori barceloní, ara estem a només un clic de la nostra clientela. L’e-commerce és un repte del present i els mercats l’estem afrontant.

També han sorgit iniciatives en l’últim any per aquells a qui els agrada trobar-se amb els i les paradistes “a la plaça” però no són aliens a la digitalització o als avenços en l’àmbit comercial. Un exemple és la targeta de fidelització VIBA amb la que s’acosten encara més als nostres veïns i veïnes, demostrant-los que, per als mercats, ells i elles són el primer.

Un altre exemple que mostra que els nostres mercats són espais centrals del barri i de cohesió amb el territori, són totes les iniciatives socials que es realitzen habitualment i que ja formen part de l’ADN dels mercats de Barcelona. En el marc de la salut cal mencionar accions per promoure la bona alimentació i diferents campanyes de prevenció i de recaptació de fons per a projectes d’investigació per a la cura de malalties. En són un exemple les activitats que s’organitzen cada any per a la Marató de TV3, o el projecte “Màgic Line” de la Fundació  Sant Joan de Déu.

En la vessant més social, els nostres mercats també han estat escenaris escollits per a campanyes com el Gran Recapte d’Aliments, i diferents accions de sensibilització contra la violència de gènere, per a la gent gran,  i d’ajut a les persones més desfavorides. En aquest sentit, projectes impulsats per l’ajuntament com el de la moneda ciutadana REC, contribueixen a la integració i faciliten la compra als comerços dels ciutadans i ciutadanes que més ho necessiten. Els mercats formem part del teixit de barri i, per això, volem seguir sumant al servei del nostre veïnat.

I és que els mercats són ànima, som motor i som sostenibilitat. En els últims anys han fet un gran esforç per demostrar que estan més vius que mai i que seguiran enfortint els barris i el seu teixit comercial i social, mantenint sempre aquest servei d’excel·lència i expertesa que ja forma part del nostre patrimoni.

 

Agustí Colom, Regidor de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *