Encants del mercat de Sant Antoni. Autor Desconegut (1910-1915). AFB

Roda el món i torna a… les Glòries

Per Manel Guàrdia

El que fa diferent el barceloní mercat dels Encants de la resta de mercats d’articles de segona mà de la majoria de grans ciutats europees és la seva llarga història, així com el lligam i clara continuïtat respecte als seus orígens medievals. Per exemple, l’històric Rastro madrileny es remunta al 1740, i la resta són força més recents.

La paraula ‘encant’ prové del llatí ‘in quantum’ o de l’occità ‘en cant’ i designava la venda a través de subhasta, el sistema habitual de liquidació de béns per defunció, manament judicial o per deutes fiscals. Encara que es tenen notícies de subhastes al segle xiv a la plaça Sant Jaume i a la plaça Nova, a partir del 1396 es van celebrar majoritàriament tocant a la Llotja de Mar, a la plaça porticada entre el carrer de Consolat i el carrer Fusteria a l’actual plaça Antonio López, en el que s’anomenaren Voltes dels Encants. Avui en queden escassos vestigis, perquè l’obertura de la Via Laietana va comportar la desaparició de la majoria de les cases i de les voltes.

Allà els anomenats corredors de coll hi subhastaven des dels objectes més modestos fins als més valuosos i, a redós d’aquests encants públics, s’hi va anar concentrant una activitat bàsicament ambulant de revenda d’objectes de segona mà, dominada pels anomenats robavellers o regatons. És justament aquesta amalgama d’activitats, consolidada en un mateix escenari, en una llarga història de gairebé cinc segles, el que es coneixia com els Encants.

Encants del mercat de Sant Antoni. Autor Desconegut (1910-1915). AFB

Encants del mercat de Sant Antoni. Autor Desconegut (1910-1915). AFB

Durant els segle xix el mercat es va haver d’adaptar a canvis considerables i a campanyes en contra, pel seu caràcter ambulant i per la competència que significava per als venedors amb botiga. A finals del segle xix i principis del segle xx hi va haver projectes de substituir els Encants tradicionals per un gran mercat per a la venda d’objectes d’ocasió, seguint el model de l’Hôtel des Ventes parisenc. Però el que ha resultat determinant de la història recent del mercat dels Encants han estat els successius trasllats, sempre cap a espais menys cèntrics i menys urbanitzats.

Les millores urbanes de l’Exposició Universal del 1888 van fer moure els Encants cap a l’entorn del Mercat de Sant Antoni, on des de feia uns anys es trobava la Fira de Bellcaire, un altre mercat de vell introduït durant l’ocupació francesa. Per raons similars, un any abans de l’Exposició Internacional del 1929 una bona part de les activitats es van traslladar a la plaça de les Glòries, aleshores sense urbanitzar. La nova localització es va consolidar quan el 1950 es va prohibir definitivament la venda d’articles usats a l’entorn de Sant Antoni.

L’amalgama amb la Fira de Bellcaire, les localitzacions desavinents i la permanent provisionalitat no han fet perdre als Encants les seves arrels ni la seva identitat històrica. Després de molts anys de discussió sobre l’emplaçament definitiu, comença una nova etapa d’aquest particular mercat barceloní, a l’ara cèntrica plaça de les Glòries.
Teniu tots els detalls a encantsbarcelona.somdemercat.cat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *