Pere Vila

“Sarrià ja no és un poble i el mercat s’ha d’adaptar”

Pere Vila

El cap d’un porc de fusta amb espelmes il·luminava la parada del seu pare al primer mercat. El cap encara està present a la xarcuteria i recorda el passat familiar del mercat. En Pere Vila té 73
anys i un recorregut que el fa veure les coses amb perspectiva: “El més important al mercat sempre ha estat el bon tracte i el producte de qualitat”. Avui està orgullós que el seu fill segueixi al capdavant del negoci mantenint l’essència i adaptant-se als nous públics: “Fa 12 anys que hi és i té molt bon tracte amb els clients i coneix el gènere que treballa”.


 

Si entres al Mercat de Sarrià, puges les escales i tombes lleugerament a la dreta, el trobes a la xarcuteria. Si l’interpel·les, és possible que contesti el seu fill, també un Pere Vila, el jove però és la 4a generació del negoci familiar.

Nosaltres hem parlat amb el seu pare que és de mercat des que tenia 18 anys (ara ja en fa 56) i ens obre les portes al passat de la Vila de Sarrià i del mercat.

“Els meus avis tenien una parada de fusta a la Plaça de Sarrià, davant de l’església, seria cap al 1900 o abans”. Així va començar tot. El seu avi va aconseguir un porc, el va poder pagar, comprar-se’n un altre i anar creixent a base d’estalviar i estalviar més i treballar 365 dies l’any.

Quan el negoci va créixer una mica, van arribar a tenir tres treballadors que dormien i menjaven a la casa on també hi havia l’obrador a les golfes. “Abans no anàvem al cinema ni res, obríem i veníem gènere cada dia”. Això era ‘anar a la plaça’, allà on tot passava i s’hi trobava de tot.

Aquella plaça, però, no era gaire còmode per fer les compres: fang quan plovia, sorra quan hi havia vent… els inconvenients de vendre a l’aire lliure es van solucionar el 1911 quan es va construir el Mercat de Sarrià. I els avis d’en Pere Vila hi van entrar amb la primera parada de la família.

“Quan els meus avis van ser grans, el negoci va seguir en mans de la família amb el meu tiet i la meva tieta, però ell es va posar malalt i la parada va passar al meu pare que era arquitecte de formació”. El seu pare va deixar l’arquitectura per posar-se darrera el mostrador.

En aquella època el seu tiet ja havia introduït productes que venien de lluny: “Érem coneguts com ‘La Tropical’, perquè a banda dels productes de xarcuteria, el meu tiet portava fruites i verdures exòtiques i també licors, espècies o vins que aquí no es podien trobar”.

Per aquells temps en Pere Vila va fer 14 anys i es va enfrontar com molts d’altres nens a la gran pregunta: “Fill, què vols fer, estudiar o treballar?”. I en Pere, va preferir treballar. Així és com dels 14 als 16 anys va fer de dependent en una botiga de Sant Gervasi, per passar a fer-se càrrec de la xarcuteria familiar del mercat als 18 anys al costat de la seva tieta.

Els anys van passar, la seva tieta es va jubilar i en Pere ha seguit al capdavant del mercat fins ara. Al seu costat té el seu fill, jardiner de formació, qui també va decidir canviar l’ofici pel mostrador del mercat i el negoci familiar. Però en Pere Vila ens recorda que els temps de les grans vendes per a les festes dels marquesos de l’època disten molt del que es viu actualment. Per això està convençut que l’adequació dels horaris i l’obertura a les tardes és un tema cabdal per atraure nou públic jove a tots els mercats de la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *