Maribel pàg. 2

“Som de tota la vida, ja a la panxa de la meva mare”

D’aquí pocs mesos ens traslladem al mercat provisional i la veritat és que en tenim moltes ganes i estem molt il·lusionats! Alguns clients ens diuen que, un cop estiguem allà, no podran venir per llunyania de casa seva, però alhora, ens comenten que no podran estar sense nosaltres. Penso que el lloc on ens traslladem és un bon lloc, i que allà, també pot sorgir nova clientela.

El que espero de la nova Abaceria, és que malgrat que la gent vulgui anar al supermercat que trobem a l’interior del mercat, el que el client vegi en primer moment sigui el mercat. De totes formes, mai superaran el contacte que tenim amb la gent ja que això per transmetre-ho, ho has de viure de ben petit. Per molt que et donin classes de teoria o de pràctica, per entendre-ho i viure-ho dia a dia, has de ser de mercat.

La remodelació del mercat la vam escollir entre la majoria, tots ho demanàvem. Actualment, continuem lluitant perquè tot això tiri endavant i sobretot, amb moltes ganes de traslladar-nos a la carpa provisional, estem comptant els dies. Mentrestant, aquí cada cap de setmana intentem organitzar alguna festa o celebració i continuarem fent-ho fins que arribi el moment de marxar.

Jo podria dir que sóc del Mercat de l’Abaceria des que estava a la panxa de la meva mare. Els meus avis van estrenar el mercat i jo des de ben petita que hi corro. Ja de ben petita, jugava amb els altres fills i filles de paradistes, als vuit anys vaig tallar el meu primer calamar i als 14 ja vaig començar a treballar al mercat, sempre a la mateixa parada, a la peixateria. Per tant, jo aquest mercat me l’estimo moltíssim.

L’Abaceria ho té tot. A més de la gent que hi compra, tots els paradistes som molt amics. És un mercat molt de barri, com un poble dins de la mateixa Barcelona. Per a mi, és molt diferent a la resta de mercats de la ciutat.

Per a mi, el millor de treballar al mercat, és el tracte que tenim amb els clients i amb els meus companys. El problema que pugui tenir un altre paradista, també és el meu problema, al mercat hi passo la majoria d’hores del dia! Al mercat hi ha un caliu que a fora no hi és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *