QUIM-CLAVEGUERA. Mercat de la Llibertat. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

“Tot el dia estic pensant en el camp”

Quim Clavaguera

Mercat de la Llibertat

Tinc camps a Sant Boi i la parada Cal Xecu al mercat, on el 60% de la verdura és de collita pròpia. Tinc 47 anys i sóc la quarta generació de pagesos i de paradistes. Tot i que sóc més home de camp, m’agrada molt ser al mercat i explicar coses de la terra als clients. Menjo de tot, sobretot a la brasa, però no menjaria mai anguiles. Em fan angúnia els rèptils. Un cop vaig veure una serp entre les meves figueres i vaig trigar uns dies a tornar-hi a anar tranquil.

QUIM-CLAVEGUERA. Mercat de la Llibertat. Foto: Pau Fabregat / IMMB.

El primer que ens diu és que no té producte ecològic. “De proximitat i de temporada, sí, i treballat amb mesures poc agressives d’agricultura integrada i mínims tractaments, com ara les trampes amb feromones per a la mosca de les figueres”, però per tenir-ne d’ecològic hauria de fer coses com purificar la terra d’adobs durant dos anys. “Si hagués tingut un germà o un fill, ho hauria provat, però tinc dues filles i no sembla que vulguin continuar, perquè és una feina que absorbeix molt”. Li fa pena que la família no continuï al camp, però “tal com està la vida és molt de sacrifici: jo als 9 anys ja portava el tractor i als 16 ja m’hi vaig posar, per ajudar el pare quan es va morir l’avi. És clar que a mi ja em tirava”. Avui dia, ens diu, la feina al camp en explotacions petites dóna per pagar factures i viure i prou, “entre que tot s’ha encarit molt, que agafes poques campanyes bones i la competència que et ve de fora”.

“A vegades perdo vendes dient que una cosa no és meva quan no ho és, però la clienta no la perdo”

El que sí que està provant és el cultiu en hivernacle. En té un de 400 m2 i li agrada perquè tot és més controlable. Planta per a ell, però també té partides per vendre a Mercabarna i els seus productes estrella són les carxofes i, a l’estiu, els tomàquets. “Aquest any he tingut 11 classes de tomàquets i ja estic pensant en la propera campanya: a meitats de desembre vaig al viver a encarregar els tomàquets per plantar l’any que ve al febrer a l’hivernacle, després a l’abril i després per Sant Joan”.

Sempre treballa producte de qualitat: “No planto pastanaga, perquè vol terra més sorrenca, com la de Gavà, i dins de les varietats trio sempre les més bones, com ara les cols de Brussel·les, que en planto unes de molt suaus i mantegoses, però que la gent no treballa perquè són molt petites i fan poca producció”.

En Quim, que si no hagués estat pagès hauria volgut ser arqueòleg o paleontòleg, assegura que  mai dirà que una cosa és seva si no ho és i valora de la seva clientela “la paciència que tenen per fer la cua a l’hora de comprar”. Durant un temps que va tenir molta varietat de producte, feia una oferta setmanal, amb molt bona rebuda entre els clients, però que no va tenir continuïtat, ja que depenia molt de les partides.

El que sí pensa és a evolucionar més en les tècniques del camp, com ara “el rec gota a gota o per aspersió, que dóna un millor producte perquè esponja més la terra, i muntar alguna botigueta de collita pròpia, que no és gens fàcil: hi ha molta gent que enganya i ven porros belgues com si fossin seus, i a sobre més cars. I això és pa per avui i fam per demà”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *